A ma casa, a hores d’ara, temporalment, hi ha dos felins germans de la mateixa camada, tots dos absolutament negrets, que em fan goig. Tant de negres són, que de ninguna de les maneres se’ls pogdria aplicar allò de «com a dues gotes d’aigua», ja que són com el carbó. Em jugaria dobla contra senzilla que, si els veren voxejadors i voxejadores, ara que el president de la nostra Generalitat Carlos Mazón els ha donat totes les prerrogatives perquè facin allò què vulguin, manarien ipso facto, sense cap tipus de consideració, confiscar-nos-els i repatriar-los a l’Africa. Llavors sabem ací al País com les gasten i han gastat els de Franco (PP i Vox) al llarg de la història, perquè han practicat i practiquen el revengisme, encara més perniciós i expeditiu que el pitjor feixisme totalitari.
El catedràtic de la Universitat de València Josep Lluis Barona Vilar, en un article del 12 de març de 2022 al diario.es, n’opina respecte d’això citant Hannah Arendt: «El totalitarisme és la ideologia de la dominació absoluta… seguint una estratègia de destrucció creixent de l’espai polític democràtic mitjançant l’alineació de l’individu a la societat de masses, convertit en multitud seguidora del líder messiànic.»
El fotut del cas és que ací a l’estat modèlic, açò de la meua banda, el líder messiànic pretenent-ser-ho el senyor Abascal «Don Pelai II» secundat i empentat pel gallec de pro senyor Feijóo, correligionari del senyor Rajoy de l’escola Faes d’Aznar, i plegats, si fa no fa, seguidors d’aquell nat a la ciutat del «Ferrol del Caudillo». Els negrets m’adverteixen dels comentaris, i els responc que no pateixen, que sempre hi haurà un rei Borbó salva súbdits. Tot seguit, els de carbó m’amollen coralment, tres meus, tres.
Incideixen els felins, insistint de la perillositat del totalitarisme, ja que la nova secretària autonòmica de Cultura designada pels fatxendes és una tal Paula Añó, qui només aplegar de la germana Barcelona, on ha deixat ratlles fetes, ha reblat al Levante-EMV: «He tingut consciència política des de molt joveneta, sempre contra el nacionalisme i en l’àmbit de la cultura, d’on he intentat treure les seues mans brutes». Adverteixen així mateix els negrets que l’ínclita nadiua del barri de Russafa a València, ha vingut amb la prioritat de «lliurar la batalla cultural contra el pancatalanisme accelerat per Compromís (pobrets), perquè es fan anomenar-se d’esquerres, i només són aprenents de nacionalistes, per la qual cosa esdevenen més a prop de la ultradretana Vox».
Diu Levante-EMV, segueixen els de negre, llegida pels quals la crònica del rotatiu, referent a la nouvinguda Añó, que ha explicat la seua aplegada a Vox, ja que fou una casualitat, arran d’un encontre fortuït amb Carlos Flores (aquell condemnat per violència de gènere), al qual coneixia de la Universitat de València. Diuen els negrets, assabentats com les rates d’albelló, que el diari assegura que la nova consellera de Cultura ha manifestat que, el condemnat per violència masclista, ha estat «el millor professor que ha tingut mai». Com que els negrets estan molt espantats, per tal d’asserenar-se acaben el seu romanç, relatant allò últim manifestat per la senyora Añó al final de l’entrevista, i acabar ben prompte. Hi ha, diu Añó, unes ordres consensuades amb el torero Barrera amb aquests termes: «Amb el PP dissenyem una llei de senyes d’identitat, la qual planteja eliminar subvencions a entitats catalanistes, remarcant que dites entitats, les té identificades com agents del pancatalanisme». Tracte de calmar-los i no hi ha mans.
D’altra banda els negrets són de por, mostrant la seua intel·ligència, producte de la curiositat, de la qual algunes persones no en disposen, perquè quan veuen que soc al portàtil fan duo, i se’n acosten per a vore què faig i allò que escric; tot respecte del qualificatiu d’home d’estat aplicat al senyor Mazón, al títol de l’article, del qual llavors a l’uníson m’amollen: tres meus, tres; assabentats que el president de la Generalitat, en resposta a una pregunta recent, sobre el seu parer d’usar al Congreso de los Diputados, a los madriles a proposta de Susana Díaz, les altres llengües oficials de les diverses autonomies, manifesta l’ínclit:
«El pitjor que pot ocórrer és que la gent no s’entengui», resseguint que, a parer seu, «la normativa està clara», perquè ells i elles, ço de la meua banda, són partidaris de l’estricte acompliment d’allò que està reglat i per tant inamovible, com la Constitució poso per cas. Per tant es consideren com sempre, amos del carrer del corral de la llimera i la parra i la flor del tarongerar.
I no només això, sinó que ben mirat el molt Honorable President usa la Bíblia i allò de la Torre de Babel, enderrocada pel mateix Déu Nostre Senyor davant del pecat de supèrbia, fent-los confondre i parlar alhora diverses llengües, perquè ben mirat sembla que llavors només en parlaven una. Joan ets un ignorant, em diuen els negrets, no veus que és un altre fake news, i sembla que el vocable ve de lluny, almenys, si fa no fa, de 40000 anys. Llavors per tal de refredar la meua memòria, m’acosti a d’allò que hi ha escrit sobre la Torre de Babel, observant que potser Mazón haja usat allò que jo mateixa trobe sobre aquella obra gegantina:
«La comunicació i l’origen de les llengües són a la base de la famosa llegenda de la Torre de Babel, des de l’inici dels temps. Un dels aspectes que major problemes ha causat a l’home és que, la incapacitat de comunicar-se pot aplegar a la manca de respecte per l’altre, a la violència o la guerra.» I segueix el que trobe i remarca: «Conta la llegenda que únicament a la terra, tothom parlava un únic idioma que totes les persones entenien. Quan van aplegar els homes que emigraren des de l’orient a la planura de Senaar per establir-se, van decidir construir una torre per aplegar al cel. Allò a Déu li va semblar una arrogància, i aleshores va decidir crear diverses llengües perquè no s’entengueren, i no poguessin construir la torre.»
Llavors em dirigisc als negrets i els inquirisc: ¿Que què Beethovens, vegeu si està ben posat el qualificatiu d’home d’estat i ben documentat al Molt Honorable President de la Generalitat i el seu Govern, en Carles Mazón Guixot, per la gràcia de Déu? Els felins aquesta vegada amollen quatre meus corals, reblant: Joan, Mazón és President de la Generalitat, perquè Déu, amb perdó, és un graciós. Reste fet de pedra i em pregunte: Com saben aquests açò?
Comptat i debatut, vos deixe amb Marc Granell i el seu poema «NOTÍCIA IMPERFECTA A LA VORA D’UN GOT DE TARONJADA»:
Assegut a la terrassa d’un bar mire els coloms de la plaça. Ha passat ja tanta memòria que desitge descansar les parpelles sota aquell sol que acarona les façanes idèntiques als segles i la pluja que ha plogut immensa, innombrables cervells tancats. Passegen les gents llurs cossos inútils de cendra amb esforç mantinguda per una molt dolça esperança. Dons bé, el problema és que podria, en aquesta hora impossible, resumir-ho tot amb uns versos d’un cert poeta, de les terres estrangeres del sud, que volia –és clar, amb el seu idioma- volia mentir-nos: si fos una taula em moriria de pols.
