El sistema WIR suís és una variant centralitzada de crèdit mutu amb l’administració actuant com a banc (vegeu l’anterior article). En una venda d’A a B, començant ambdós amb saldo zero, la banca WIR acredita en el compte d’A l’import de la venda. B continua tenint el compte a zero i un deute amb el banc, que li ha creat un préstec per l’import de la compra. Tal com fan els bancs comercials, excepte que no s’apliquen interessos i les dues parts de la transacció tenen els comptes en el mateix banc. Els diners creats no poden sortir d’ell(1). A solament pot gastar-se el seu saldo al si de la xarxa WIR. B solament pot aconseguir wir, per a satisfer el deute, venent els seus productes en la comunitat WIR. Els límits deutors els estableix la banca segons la solvència del prestatari. Límits molt majors que els que solen establir les típiques comunitats de crèdit mutu (vegeu «Ecoxarxes»).
Els protagonistes principals del sistema WIR són les PYMES suïsses a qui la banca ofereix el que en diuen un «paquet WIR», que inclou un préstec immediat de fins a 10.000 wir (vegeu aquesta secció de la web del banc. Les PYMES no reben interessos pels saldos positius en wir i tampoc paguen interessos pels préstecs inclosos en el paquet. Contribueixen amb una quota anual i un 2% sobre cada transacció en wir, que paga el venedor. Recordem l’equivalència 1/1 entre el wir i el franc suís.
Les contribucions a la xarxa WIR no es paguen en wir, sinó en francs suïssos: 150 francs de quota i el 2% per ingressos. És per això que les PYMES associades han de tindre dos comptes, un en wir i un en francs. (vegeu «Comprendre el sistema WIR»). Sembla un element més de la complementarietat que la banca WIR atorga al seu sistema des que fou integrada al circuit monetari oficial (en francs) quan el govern resolgué, en 1936, que l’original Cercle Econòmic (Wirtschaftsring) hauria de sotmetre’s a les lleis bancàries. Una assimilació que, sens dubte ha aplanat el seu èxit i llarga vida. També atrauen així clients a la part en francs de l’activitat de la banca WIR.
En el paquet WIR, hi entren els comptes que obren les empreses als seus treballadors si els paguen part dels sous en wir. Empresaris i autònoms també poden combinar un compte personal amb el compte WIR empresarial. A través dels seus comptes personals, empresaris i treballadors tenen accés a crèdits hipotecaris i a la construcció, en wir i francs, amb condicions avantatjoses respecte dels oferts per la banca estàndard. La part wir d’aquests préstecs ha de cancel·lar-se en wir, però els interessos, com les contribucions al sistema citades a dalt, es paguen en francs. La part wir ha de gastar-se necessàriament en les empreses de la xarxa WIR incrementant la seua facturació.
El sistema és tancat, i no s’admet comprar wir amb francs ni a l’inrevés(2). Hi ha una excepció, però. És permés fer ús del sistema per un any sense ser membre, en mode de prova. Els titulars d’aquests comptes poden comprar wir amb francs, però solament a la banca. Afegim a aquest esbós que els socis tenen força discrecionalitat sobre la proporció de moneda wir que accepten en les transaccions.
Cal diferenciar entre la banca i la xarxa WIR. La banca s’encarrega de la creació i destrucció dels diners, com ho fa el sistema bancari comú: creant-ne en la concessió de préstecs i destruint-ne en la cancel·lació. L’aportació remarcable de la banca –en l’activitat WIR de les PYMES membres– és l’absència d’interessos. En açò és similar al que descriví en l’article «La banca», on vaig transformar l’organisme públic que s’encarregava de gestionar i administrar el sistema de crèdit mutu que funcionava en Experior (l’illa dels experiments mentals) en un banc que absorbí la facultat, fins eixe moment descentralitzada entre els illencs, de crear i destruir diners. La banca d’Experior no era complementària, ella era el sistema, i el seu funcionament es pagava amb els pressupostos públics. La banca WIR és complementària i privada. Les PYMES membres contribueixen al manteniment del sistema mitjançant quotes i taxes.
La xarxa WIR és el marc on té lloc el comerç en la moneda wir. La naturalesa tancada de la xarxa és la que permet exercir l’ajuda recíproca buscada pels sistemes de crèdit mutu, i afavorir increments de facturació en les empreses associades. En la xarxa WIR, el diner solament és el dinamitzador del comerç. El sistema monetari hegemònic, però ultrapassa aquesta funció del diner i el contempla com el principal objecte de comerç. Persegueix la seua reproducció en el monstruós casino financer i causa doloroses commocions. El sistema WIR, però, està al marge d’aquestes pertorbacions i pot mostrar la seua estabilitat com manifesten els membres entrevistats en aquest breu reportatge de la RAI italiana subtitulat en castellà.
L’ajuda mútua es concreta en l’extra-facturació en wir a què opten les PYMES associades, una opció que tenen perquè hi ha les no-associades (les PYMES membres són aproximadament el 16%). Si totes les PYMES suïsses foren membres, les actualment no-sòcies també optarien a ser contractades en wir. Les avui sòcies perdrien l’avantatge. Tanmateix, romandrien altres qualitats del sistema, com l’absència d’interessos en els préstecs de la banca o el diner considerat només com a mitjà d’intercanvi.
(1) En els bancs comercials el venedor pot tindre el seu compte en un banc diferent al del comprador, i els diners creats pel banc del comprador (el préstec) serien transferits a una altra entitat en fer el pagament. Aquest fet està a la base de l’aparició dels bancs centrals als segles XVII i XVIII. Vegeu «El banc central i el diner del banc central» i «La doble estructura del sistema bancari de banc central».
(2) Fins a la dècada de 1970 es podien vendre els saldos wir per eixir-se’n del sistema (en lloc de gastar-se’ls en la xarxa). Els venedors ho feien amb una paritat que beneficiava el comprador en francs, afeblint el wir.
