La forma habitual de comunicar l’ecologia, la protecció de la naturalesa, és amb ciències dures i naturals: física, biologia, etc. és a dir, amb divulgació científica. La pregunta és: funciona per frenar les crisis ecològiques? Si mirem com va el món, la resposta és no. Rotund.
Aquest és un plantejament clau en el meu llibre que publicaré aviat Deixar de ser el germà xicotet de la política. Pensar que un informe científic indueix a què la majoria dels polítics i població el facen cas, és de ser innocent. En el meu llibre li dedique una secció a aquesta temàtica.
Posaré exemples del canvi climàtic per què és paradigmàtic. Després de dècades d’avisar amb informes científics molt rigorosos, que ens anticipaven fenòmens meteorològics extrems com la insòlita dana de novembre de 2024, molt pocs governs i empreses han pres mesures anticipadament.
Si volem convéncer a la població i governs de què s’ha d’actuar en un altre sentit, cal que usem altres tipus de comunicació.
Hi ha recerques científiques basades en les ciències socials que s’han mostrat moltíssim més eficaces que la divulgació de les ciències naturals per activar la població.
Posaré alguns exemples perquè t’adones que aquestes maneres tenen molta més fortuna que fer explicacions amb arguments científics.
Una de les dificultats perquè la població es faça conscient de les causes i els efectes del canvi climàtic és que és difícil d’identificar, de notar. T’has de creure als científics quan diuen que els PPM de CO₂ estan pujant perillosament. Però si no saps que són els PPM, no saps què és l’anhídrid carbònic i quines propietats té i com funciona en l’atmosfera, no acabes d’entendre res. I encara que s’explique, molt poca gent entendrà què s’ha de canviar.
En recerques socials s’han trobat fenòmens que faciliten la connexió entre la crema de petroli, gas, etc. en cotxes, fàbriques, etc. i el calfament del planeta.
Un dels fenòmens «visibles» del calfament global és el fum de les grans ciutats, és útil perquè la gent prenga consciència i s’implique. En una recerca es va trobar que el fum, per a molta gent, ho connecta molt més, un 75%. Les inundacions, un 6%. L’estrés per calor, un 12%. I s’activen molt més per les relacions que fan amb la salut, en sentir-se vulnerables, per exemple en els efectes en els asmàtics. I això és així per què, estadísticament, la gent té més sensació de poder actuar al respecte, mentre que amb una sequera no.
És el principi d’eficàcia. Si la persona pensa que té a mà alguna solució, és més probable que s’implique i l’aplique. Per això és tan important suggerir coses a fer. No sols afirmar que tenim un problema. A més s’ha de donar solucions.
Altres troballes interessants sobre les imatges. Per exemple si en una notícia sobre el canvi climàtic poses activistes climàtics manifestant-se, és probable que la majoria dels que veuen pensen que això del canvi climàtic no és per gent normal, només és per a manifestants. Per tant, periodísticament, s’han de buscar altres imatges, com les dels damnificats per inundacions o sequeres.
És molt important no anomenar a la barrancada «desastre natural». No té res de natural haver construït en zones inundables. No té res de natural que hagen plogut 600 litres per metre quadrat. Aquests fenòmens extrems ja s’havien fet prediccions fa 20 i 30 anys.
Si es fa un reportatge d’una onada de calor, no posar imatges de xiquets gaudint de refrescar-se en l’aigua. Si es fa això, el que es transmet és que és una cosa divertida. El que cal posar són imatges de treballadors assistits per desmai de calor o de persones en un hospital atenent-les per deshidratació.
I que el llenguatge que s’usa és molt més important del que la majora dels activistes i polítics sensibilitzats es pensen, ho mostra una investigació que es va fer.
Pren-te un moment per pensar. Quina de les següents afirmacions fa que ens sentim més segurs d’actuar en una situació d’incertesa?
- «Si no actuem, la probabilitat que ocórreguen inundacions destructives a l’hivern és del 80 %»
- «Si actuem ara, la probabilitat que ocórreguen inundacions destructives a l’hivern és del 20 %»
Matemàticament són xifres complementàries i, se suposa, el resultat hauria de ser el mateix. No? Doncs resulta que l’opció 2 fa que siga més probable que la persona actue. Com va dir un participant de la investigació: «Si parles d’una cosa incerta de manera positiva, generes esperança; si en parles de manera negativa, generes sentiments de desesperança».
L’aire que compartim i l’equitat. «L’aire que compartim» és una expressió molt millor que el concepte científic d’atmosfera. És molt més fàcil introduir la injustícia que provoquen els grans emissors que contaminen l’aire de tots i és més fàcil passar-los la pilota i que rendisquen comptes. En aquest sentit, l’equitat és un sòlid valor per a esquerres i dretes.
La majoria de la gent accepta una responsabilitat individual si forma part d’un compromís global de la població amb la transició enèrgica i ecològica.
Això és una mínima expressió del que et trobaràs en el meu llibre sobre comunicació de temes ecològics. Allí trobaràs un resum de les recerques esmentades més amunt sobretot sobre el canvi climàtic realitzat per Climate Outreach, probablement la màxima institució mundial d’investigació sobre comunicar el canvi climàtic a partir de ciències socials. I també altres informes com comunicar la biodiversitat, la transició energètica, etc. i els enllaços on estan la documentació original on podràs trobar molts detalls perquè pugues posar a prova les noves formes de comunicar-te.
Et recorde que pots participar en el micromecenatge del llibre i endur-te la recompensa del llibre. T’ho perdràs?
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
