Creus que la població en general entén què és el que significa que els PPM de CO₂ estan incrementant-se? Penses que la gent sap com incideix això en les seues vides quotidianes? O si la ciutadania sap de la relació de dana brutal d’octubre de 2024 amb el calfament global?
En general, la resposta és no. Com ja he insistit en altres ocasions, la tendència de l’ecologisme i de les esquerres és donar dades científiques, detallar informes, etc. I resulta que no funciona. I menys en política electoral.
Com he indicat anteriorment, es tracta d’usar les recerques de les ciències socials (com aquesta o aquesta) per explicar els efectes del canvi climàtic i com plantejar frenar-lo perquè ho entenga la majoria de la població.
Tot això es trasllada al periodisme que afirma que el canvi climàtic és causat per l’activitat humana.
A principis d’any vaig impartir un taller a la Unió de Periodistes Valencians, sobre aquest enfocament, del que he fet una transcripció editada que pot llegir tot el món.
L’aspecte que més va impactar als participants de l’entrenament va ser quan férem l’exercici experiencial sobre parlar de l’infern climàtic (inundacions, sequeres…) i del cel climàtic (collites abundants, clima estable…) Van poder notar els participants per ells mateixos com era la seua expressió corporal quan parlaven de l’infern climàtic (en uns quants casos ritme de parla més ràpid, no mirar als ulls dels interlocutors, transmissió d’ansietat, etc.) i, en canvi, el cel climàtic la seua expressió era més suau, tranquil·la, inspiradora, etc. I com a públic, com eren percebuts. Van arribar a comprendre que calia fer una combinació de l’infern climàtic, més puntual per no crear massa ansietat o desconnectar, amb el cel climàtic, més extensa per mostrar les solucions, el que tenim per guanyar…
Pose èmfasi en aquesta part, perquè és un exemple oposat a la comprensió intel·lectual que he comentat tantes vegades. És experienciar en viu i en directe que el que expresses, més enllà de les paraules que uses, té un impacte real.
Dos exemples d’aplicacions al periodisme, de les recerques en psicologia social i llenguatge que s’han fet.
No poses fotos de manifestants. Si ho fas, el públic associarà que el canvi climàtic i les seues solucions és responsabilitat dels manifestants i no de tota la població.
No poses fotos individuals de les fonts d’emissions. Si vols indicar d’on ixen, no poses, per exemple, una foto d’un cotxe amb una família o una persona menjant una hamburguesa, perquè la gent és possible que se senta culpable i es desconnecte. En canvi, si poses una foto d’una autopista plena de cotxes i si es veu tirant fum, millor, o una macrogranja plena de porcs. L’impacte és molt millor perquè la persona lectora s’adona de la dimensió tan gran que té l’assumpte i, és possible, que ho veja com un problema solucionable.
En la transcripció podràs trobar molts informes, basats en les ciències socials, de com comunicar el canvi climàtic.
La conclusió és que el periodisme pot agafar la iniciativa, no simplement d’informar, sinó d’influir positivament, implicant els lectors en entendre i actuar que podem conservar un clima benigne on fer la nostra vida.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
