La pregunta, posada sobre la taula per Fuster, sempre és un tema pendent a casa nostra. Si en tenim o no, si fa el seu paper o no, si estima el territori on viu, i tots aquests dilemes que continuem sense posar negre sobre blanc.
Ja sé, ho sabem totes i tots que els problemes quotidians són molt importants. Que temes que afecten la vida quotidiana resulten peremptoris i necessiten respostes adients i clares. El lector i lectora ja ho sap tot això.
Però allò que no es pot oblidar dins aquest maremàgnum diari de fets i tronades polítiques i socials, és que cal tenir una idea de per on van els tirs. I així, mentre qui dia passa, any empeny, la burgesia fa la seua.
Clar, ací i ara el concepte de burgesia ha fet un canvi enorme des dels temps de Marx, Aron i Chomsky. Però siga el que siga, el cert és que hi ha un grup de persones que formen, en qualsevol societat, micro o macro, una elit dirigent. Que fa el que li toca: manar, dominar. Que aquest grup es considere a si mateix un grup cohesionat, fort i responsable això ja són figues d’un altre paner. Acceptem, de manera pràctica si voleu el terme en un sentit vague, però que ens fa pensar en el grup que mana. Segons en quina burgesia posem el focus veurem fins i tot diferències substancials en el seu comportament.
En el cas que la podríem considerar, la burgesia local de Castelló ciutat és d’un posar social que la fa inexistent. Cosa que no és certa en absolut. Mana i ha dominat amb tota classe de ferramenta. Però bàsicament en la política. És a dir via el control dels partits, a Castelló, del partit en el poder. Del Partit Popular, vaja.
Clar que, en el cas castellonenc, dins una societat que, malgrat els seus quasi dos-cents mil habitants, no deixa de ser en molts aspectes un poble. Que passà de viure del camp als serveis i la burocràcia. I on aquesta burgesia, discreta en termes de visualitat social, ha exercit el poder de manera continuada des de finals de la guerra civil, de manera continuada. Poca broma!
Mantenir-se en un cert anonimat és bo? En tot cas això, aquesta discreció, no evita un domini quasi absolut. I els canvis substancials en el territori polític produïts a partir del moment que el PSOE va accedir al poder i, posteriorment via l’acord de Fadrell, amb la coalició tripartita, no ha suposat cap canvi seriós. De profunditat.
Aquest aparent anonimat en termes de visibilitat social no significa fluixera en el poder. Aquesta burgesia continua actuant. I si ara no té el poder polític dominant a la ciutat al seu abast, això no significa que haja abandonat les seues xarxes i enllaços.
Les vies són múltiples. Les empreses que són el braç, un dels braços, no l’únic, que té la burgesia continuen actuant en diversitat de conductes i esferes. L’acció d’aquest aglomerat econòmic té les seues vies per marcar els camins que li interessen. Per una altra banda, no podem oblidar que la legislació que pot marcar límits i recorreguts, sempre resulta més favorable a les entitats econòmiques que no a la ciutadania. I fins al recentment aprovat Pla Urbà General, tot funcionava amb un esperit especulatiu i no social. És un camp que sovint oblidem, però que, per davall de les estructures formals, actuen com una maror de fons que tot ho configura.
És cert que aquesta burgesia castellonenca és discreta. Però no per això deixa d’actuar com li pertoca i fer-ho en benefici propi. I, dissortadament, sense una visió cap a un altre interès que no siga el benefici pur i ras.
