No puc deixar de sentir admiració per l’actual president del govern espanyol. La resposta, que no dubte la tenia més que preparada davant la més que previsible davallada d’Unidas Podemos, ha sigut immediata i certera i suposa una estocada en tota regla als seus adversaris, que no són altres que Podemos, ERC i en menor mesura (donada la docilitat i el poc arrossegament de vots en unes eleccions generals) Compromís i Más País.
El Poder, en majúscules, l’ostenta el conglomerat format pel PP-PSOE. Són dues cares d’una mateixa moneda, els dos ostenten el poder, una vegada el gestiona u, l’altra l’altre… és la base del bipartidisme. El poder va crear primer Podemos, després Sumar, el Poder ha laminat Podemos, i ara acabarà amb Sumar. Vox és una desgràcia estètica, però tot el que és Vox, ja estava implícit en el PP i quan convinga, també passarà per l’adreçador de l’entramat mediàtic i el destruiran.
La diferència real en vots entre el PP i el PSOE en les municipals ha estat de 800.000, això és de fet un empat tècnic, i de cara a les generals, un bon punt de partida sempre que continue la desfeta a la seua esquerra. Ho vam dir, el «sainet» de Yolanda Díaz era això, un sainet destinat (sobretot) a desfer l’espai de Podemos, i vaja que ho han aconseguit.
No ha de resultat molt difícil muntar una campanya electoral fonamentada en la por a un govern Vox-PP i la crida al vot útil, tota vegada que no hi ha alternativa real a l’esquerra. I per poc que es mantinga el vot municipal, amb l’ajut del PNB, el que quede d’ERC i uns quants més que puguen pul·lular pel parlament dels espanyols, no és que Sánchez tinga garantida la reelecció, però és l’únic escenari que li permet tenir alguna opció.
Pel que fa al País Valencià, ja fot pena vore Compromís convertit en un joguet trencat de l’espanyolisme d’esquerres, i, potser m’enganye, però es convertiran en el referent de Yolanda al nostre País, trauran un o dos diputats, per major glòria del PSOE, i avant!, que diuen els castelloners.
Amb dos mesos que ens queden per davant, no crec que done temps a muntar cap candidatura alternativa, però potser seria interessant intentar-ho, ara que la gent nacionalista i progressista ha quedat òrfena de referències. Que estem en crisi no se li escapa a ningú, que tota crisi és en realitat una oportunitat també ho sabem. Hem aprés que fer la política que ha fet Compromís no ens ha servit als valencians i valencianes per a fer canvis estructurals, i els canvis produïts poden ser fàcilment eliminats pel nou govern, i es converteixen en inútils. Igualment les polítiques de les esquerres espanyoles naixen i moren a l’interior de la M30, i a les «províncies», som per a ells províncies, voler jugar amb les seues regles ens duu a patir el seu destí. Cal construir una alternativa nostra, que en cap cas facilite cap govern espanyol, perquè ells el que volen és la nostra desaparició. No li ho posem més fàcil del que ja ho tenen.
