Com cada estiu han vingut els debats sobre els bous al carrer. Sembla que hi ha persones que només tenen alguna cosa a dir, i sempre el mateix, en vore un bou quan hi ha tant a vore i tantes coses a dir, però. No poden, no saben o no volen vore res més enllà del que tenen davant el nas. Tots els desitjos tenen conseqüències que cal valorar abans de demanar-los.
No negaré ací la bona fe de moltes persones que, amb tot el seu dret, només faltaria, diuen no a aquesta, es vulga o no, festa. Tanmateix, hi ha altres, molts altres, que sols cerquen en la polèmica el seu benefici particular, el seu benefici polític particular, també amb tot el dret del món a fer-ho. Per a ells i elles, els bous al carrer són això i no més que això, l’esquer que pengen al seu ham particular per a pescar en aigües de sensibleries o sensibilitats més o menys assenyades i argumentades.
Si vosté, ara mateix, fora president o presidenta del govern prohibiria els bous al carrer? Els preguntaria. La resposta esperable és: Sí, sí, immediatament!!
Doncs molt bé, sap què acaba vosté de signar? La condemna a mort immediata dels qui diu defensar. Desenes de milers de bous i vaques anirien a l’escorxador, milers de mansos i cavalls que s’empren per a manejar els animals al camp a les diverses tasques també; perquè, qui els mantindria vius sense cap finalitat?, vostés?, amb els seus diners? Ho dubte. Amb la seua heroica signatura aniria afegit l’atur de milers de famílies que viuen amb la seua maquinària del conreu de cereals per alimentar aquesta cabana, les tasques agrícoles i ramaderes pròpies d’aquestes explotacions o què pensa vosté?, que mengen només les brosses que la natura els regala? I tota l’economia transversal que allò comporta a centenars de municipis que viuen directament o indirectament d’allò? Se la carregaria amb aquella signatura. Que bé, no?
L’abandonament de les tasques esmentades portaria un atur descomunal de la població d’aquells pobles i l’abandonament de les terres conreades que passarien a ser ermes, perquè, si no hi ha consumidor final, quin sentit tindria mantindre o sembrar tot allò? Té vosté un pla alternatiu d’aplicació immediata? Ha vist vosté com està la muntanya si hi ha ramat pasturant-hi? Ha vist vosté com es queda el paisatge quan el ramat desapareix? Què faria vosté?, sí, sí, vosté, predicador o predicadora, no li passe la pilota al govern, vosté, davant tot el desastre que provocaria? Culpar a no sé qui de no sé què?
Jo comprenc que hi ha coses que, malgrat tot, per a moltes persones són intolerables, però el dret a viure de les persones on han nascut, a mantindre el paisatge que volen o a dedicar-se a una activitat determinada que els dona de menjar per a mi són innegociables. Mire vosté, entre un bou i una persona a mi em preocupa més la persona, què vol que li diga? Soc així de primitiu.
Que la vista de la sang els repugna? I a mi, però, perquè sols és la sang dels bous la que els repugna? Vagen al Mercat Central de València a una parada d’anguiles, observen con les maten i trossegen i voran sang de debò. Però clar, això no és rendible per a la seua sensible finalitat, és més, seria motiu d’hilaritat si es presentara per allí? Quina diferència hi ha per a vosté entre un bou i una anguila? M’ho podria explicar? I, per descomptat, per què no va al Palmar a dir-los assassins per fer all i pebre amb elles?
Saben com queda una coloma després d’una solta en una prova de columbicultura? Ho dubte. I la caça? Quants pardalets hi ha engabiats? Vagen a vore-ho i després em parlen dels bous, les vaques i les gallines amb sabates.
Tot això sabem que acabarà quan la cultura generacional ho abandone, quan els interessos de determinats ramaders explote, o quan les condicions de les assegurances facen impossible continuar amb els bous al carrer. Però siga quan siga, vostés correran a penjar-se la medalla com a salvadors de… no sé què. A qui no li agrade que no vaja, però que no em parle de respectar els animals mentre es menja un llamàntol que l’han tirat viu al perol d’aigua bullint.
