Sembla que Borriana s’ha convertit en poc de temps en tot un referent, s’arriba a dir que d’abast mundial, de les ONG de rescat humanitari. Embarcacions com l’Open Arms, Sea Watch, Alan Kurdi o Louise Michel han sigut acollides en el port de la capital de la Plana Baixa.
El darrer vaixell de restat ha estat l’Aita Mari, de l’ONG Salvament Marítim Humanitari després d’un període al port de Borriana en què han desenvolupat tasques de reparació, manteniment i proveïment amb el suport del grup l’Aurora, el vertader artífex d’aquesta més que encomiable labor. Amb el compromís dels i les voluntàries d’aquesta entitat autorganitzada anomenada Grup de Suport, L’Aurora es treballa de manera desinteressada per consolidar uns espais d’esperança per a la humanitat. Preparar les pernoctacions a Borriana de les treballadores i voluntàries de les ONG de rescat, a més de col·laborar en totes les tasques logístiques sol·licitades per les entitats humanitàries, són entre d’altres moltes més, les funcions que exerceixen des de l’Aurora. Per a això els diferents capitans, treballen braç a braç amb els voluntaris de l’Aurora Grup de Suport. Una de les últimes i molt importants tasques de preparació logística és l’avituallament alimentari, tant per a tripulació, com per a futurs rescatats, amb productes locals adquirits en el propi mercat municipal i en diversos comerços locals. Amb la qual cosa, l’estada d’aquests vaixells al port de Borriana representa un gran impacte econòmic per al municipi i la zona circumdant, valorat en centenars de milers d’euros, segons el mateix grup de l’Aurora.
La condició estratègica del port de Borriana és clau, però no tinc cap dubte que el vertader factor que ens posa en el mapa dels ports de l’esperança, és comptar amb veïns i veïnes de Borriana i d’altres localitats disposades a donar el millor de si mateix i oferir el seu suport creant una xarxa col·laborativa que s’ha expandit fins a Vinaròs i Benicarló.
Els vaixells de les entitats a les quals donen suport tenen com a missió la protecció de les vides de les persones abandonades en aigües internacionals que fugen de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa. L’Organització Internacional per a les Migracions ha registrat el 2021 fins a 1.692 morts i desapareguts al mar, gairebé 300 més que l’any anterior. Des del 2014, han mort o desaparegut a la Mediterrània 23.150 persones en el seu intent per arribar a Europa, tot i que també s’afirma que el nombre real de morts podria ser molt més gran, ja que diversos naufragis no es denuncien i molts altres són difícils de verificar.
Fa pocs dies, ens va indignar tant com horroritzar les imatges dels cossos amuntegats en la frontera sud d’Europa, Melilla. Persones immigrants també com les persones rescatades de la tomba del mediterrani pels vaixells de l’esperança, els mateixos acusats per la ultradreta de tràfic de persones. Tots dos fets, conseqüències d’una política migratòria europea cruel i deshumanitzada. Una Europa on Borriana i el seu port, gràcies al compromís ciutadà amb els drets humans, esdevé un port de l’esperança, on la humanitat torna a tindre humanitat.
