En una societat democràtica de deveres -si existira- no passaria res si el mes d’agost, i si m’apureu també a juliol, poguérem descansar a la fresca, socialment parlant. Fora bo que els ciutadans deixàrem de patir un poquet, no? Com en una mena de meditació col·lectiva que consistira a buidar la nostra sempre atribolada ment, reposant-la en un guaret sanador… I és que els valencians, en tant que -volent o no- som espanyols, europeus i del món, estem especialment esgotats. I si tens addicció a les xarxes socials no cal dir que estàs hiperventilat. Mals temps per a la lírica, que deia Golpes Bajos.
És esgotador, tingues la ideologia que tingues, veure com davant dels nostres nassos passen els dies plens d’interrogants:
Si tornem a patir una DANA, com ens afectarà?
Quan disposarem d’infraestructures eficaces per aprofitar l’aigua?
I d’una comunicació ràpida, fluïda, que ens permeta circular persones i mercaderies pel famós corredor mediterrani, amb energies no contaminants i barates?
Sabrem evitar o controlar els incendis forestals? Com gestionarem millor la biodiversitat?
Quan podrem comunicar-nos i col·laborar en tota mena d’assumptes i amb normalitat amb la resta de territoris veïns i de la mateixa parla?
Per a quan un pla realista sobre la immigració i la integració dels nouvinguts?
Quan deixarem de patir llistes d’espera, en sanitat, serveis socials…?
Disposarem algun dia d’una justícia justa, ràpida i equànime?
Com refarem el malmès teixit industrial?
Podrem algun dia dignificar el sector primari?
Existeix alguna alternativa al turisme low-cost depredador de serveis i territori?
Quan la gent jove tindrà sous i habitatges dignes?
Quin dia la nostra llengua serà respectada i deixarà de ser usada com a arma política?
És precís malferir el món de la cultura, el que ens ha de nodrir i preparar per al futur?
Hi ha alguna manera d’aturar el creixement de les ideologies totalitàries?
Com fer entendre a un nacionalista espanyol que la seua nació és Castella?
Realment és impossible acabar amb les guerres i canviar-les per tractats de pau?
Quant de temps podrem suportar el masclisme estructural que ens mata?
Queda alguna cosa en el sector públic per espoliar o corrompre?
Podeu afegir tots els interrogants que vulgueu, n’estic segura que trobareu preguntes més pertinents que les meues, i d’algunes en sabreu la resposta, però esperem respostes de qui les ha de donar… En alguna ocasió he parlat sobre la confiança, sobre la necessitat de creure en aquells en qui l’hem dipositada, els nostres representants. A hores d’ara el fil és tan summament feble que es trenca constantment, i es fan nusos provisionals que delaten els maldestres sargits. Temps de fúria, mals temps.
Acabe ja. I torne al principi. Molts interrogants, però també molta gent buscant, demanant, exigint respostes. Fem-ho amb cabet, amb intel·ligència, amb solidaritat, i amb estima per tot allò que és nostre i que podem cuidar i millorar. Descansem, si ens deixen, si ens deixem, i tornem del descans amb propostes noves, amb força i coratge per endreçar, en la mesura que cadascú puga, el món que ens ha tocat viure. Bon descans!
