Va ser Hans Magnus Enzensberger, l’escriptor i sociòleg alemany qui ja fa uns quants anys, quan encara no vivíem dins aquest remolí actual, qui va afirmar, ell que vivia a l’amable i pacífica l’Alemanya rural, com es podia patir ja els efectes de la vida urbana actual. Per molt civilitzada i rica que ens parega.
El que venia a firmar era que els grans luxes del futur serien per a la major part de la ciutadania dels països occidentals alguna de les condicions que apuntava.
I eren aquests: la possibilitat de tindre silenci, d’espai tant a casa com fora, de llocs segurs, d’aire pur i no contaminat i, en darrer lloc, però no menys important, el no haver de sofrir festes. I ho deia ell que no en patia res de les que tenim per habituals els valencians i valencianes de tota mena.
I és per això que alguns estimem més eixe enyorat Beatus ille…, dels epodes d’Horaci. Poder-nos retirar, encara que no siga al camp, com a mínim a algun lloc o raconet on no haver de patir ni Falles ni Magdalena ni Fogueres… Certament, som uns privilegiats si ho podem fer.
Durant uns dies, en el cas de Castelló de la Plana pràcticament tota una setmana, el soroll d’una mena de discoteques portàtils que apareixen arreu. No parle ja dels castells de foc o mascletades que, finalment duren uns minuts i acaben, sinó del masclet i piuleta o tro que esclaten en cada racó i a tota hora del dia.
De la música, no en direm res si és música i no un atronador grup que només és l’excusa per a servir cervesa davant un taulell i una font inacabable, com si es tractara d’una font màgica. I les vomiteres abundants.
Tot s’hi val perquè la gent necessita la festa i en té totalment dret. Fins ací tot clar. Però bé caldrà en algun moment pensar en aquelles persones que enmig del soroll diari han de descansar. O perquè treballen de nit o perquè ho necessiten i prou. I també per aquells malalts que no poden fugir o, si poden, tampoc volen.
La ciutat és necessàriament un espai de convivència i tots ens hem d’avenir. Però no hi ha dret que en benefici, i amb la pressió exercida per determinats sectors econòmics, d’una sola part de la societat, la resta haja de patir massa inconvenients.
En algun moment caldrà posar-li fre a tant de soroll. I les estadístiques sobre el tema ja ens posen sobre avís.
