Vosaltres sou molt joves i no ho recordareu, però hi va haver uns anys en què els valencians van patir una certa suficiència catalana. Barcelona llavors era un far de modernitat, progressisme i desenvolupament, mentre que València era un forat de corrupció, coentor i balafiament. Ja llavors, el relat no s’aguantava gaire –ho vaig deixar escrit ja fa anys– i després va vindre el Procés a una banda del Sénia i el Botànic –amb cert vernís de modernor i una certa rigorositat en els comptes- a l’altra i va parèixer que la cosa s’igualava o, més ben dit es desacoblava, perquè hi ha poques coses que puguen ser comparables al Procés i la seua intensitat.
Ara, pareix que retrocedim una dècada. El PP torna al poder a les institucions valencianes i el PSC guanya a Catalunya, però la roda de la història mai torna exactament al mateix lloc i pareix que haguem anat a parar en una sala d’aquelles plenes d’espills de les fires antigues. No és que la València actual siga precisament «un far de modernitat, progressisme i desenvolupament» però mira, ací està Catalá encantada de la vida de gestionar uns Gay Games i una capitalitat verda europea –que vindrien a ser els megaesdeveniments de l’esquerra- encara que es note que no són precisament els seus temes.
Però, nord enllà, a què es dediquen? Doncs, casualitats de la vida, Barcelona està acollint la Copa Amèrica i un circuit urbà de Fórmula 1, els dos fetitxe estrella de l’època daurada del PP valencià. Només li faltaria una visita del Papa per a fer el had-trick i Collboni sols seria distingible de Rita Barberá pel color de l’americana.
Veure tots aquests milionaris okupant de forma indecent el Parc Güell i els cotxes de luxe fent trompos pel Passeig de Gràcia mentre els veïns han d’accedir a casa seua amb una acreditació, com si foren palestins passant un check point desperta un cert sentiment de gaudi amb mala consciència, d’allò de «no ens hauríem d’alegrar dels mals dels veïns, però…». A més, els valencians teníem l’excusa de que tot allò eren invents del pèrfid PP, però quina és l’excusa dels barcelonins, si l’alcaldessa que va aconseguir la Copa Amèrica va ser Ada Colau?
Encara que més fredament, que Barcelona s’haja dedicat a acaparar tots els megaesdeveniments més coents i corruptes del món és una mala notícia per a València. Per a la dreta perquè li furten els pufos, i per a l’esquerra perquè es queda sense un referent de ciutat capaç de fer les coses diferents.
Potser uns i altres –valencians i catalans- hauríem de començar a assumir que açò no té res a veure amb els rerefons culturals, sinó amb el model econòmic. L’Europa Mediterrània i especialment l’àrea dels Països Catalans va ser condemnada ja fa anys a ser la platja i el geriàtric de l’Europa rica. Llavors, tampoc és d’estranyar que l’única oferta política disponible passe sempre per reforçar el monocultiu turístic i qualsevol desficaci es justifique perquè cal atraure encara més –sí, mai n’hi ha prou- turistes.
