«Quieren desmantelar la Comunidad (de Madrid), la casa de todos, y dejar a España sin capital… Están malbaratando una herencia de siglos…Yo no veo a ningún gobierno del mundo atentar abiertamente contra su capital,dividir España en territorios para darles cosas»…, va dir la presidenta de Madrid, senyora Ayuso, referint-se a Pedro Sánchez, president de Govern, amb el mateix semblant inalterable com quan li va eixir de la boca aquell «hijo de puta» o «me gusta la fruta»… I, ara, ha denunciat el Govern de l’Estat davant del Tribunal Suprem contra el nou Pla Hidrològic del Tajo, perquè, diu l’Ayuso (El Mundo, 27-11-23), l’obsessió de Sánchez amb Madrid no té límits, i pretén que esta regió es rendisca per set.
Hem de tindre en compte que darrerament la maquinària del fang contra l’esquerra, contra el nacionalisme perifèric, contra el feminisme…, està escampant verí sense parar, per aturar la capacitat d’acció de les forces progressistes (perquè saben que un salari a la meitat o congelat, decretat fa temps per Montoro-Rajoy, és altament beneficiós per a empresaris com Boluda, Florentino Pérez…, i no volen que canvie), per desacreditar el nacionalisme perifèric amb jutges i policia patriòtica (perquè només hi ha un nacionalisme: l’espanyol), per atacar l’avanç dels drets de les dones (l’extensió de drets de col·lectius socials minva els privilegis d’uns quants, que s’atrinxeren i volen només allò que no canvia). I ixen a l’escenari esperpents com Aznar, instigador i titella d’una guerra amb mentires; Alfonso Guerra o Felipe González, emparadors d’un terrorisme d’Estat; o el jutge García Castellón que, sis anys després, es treu de la mànega un cas de terrorisme contra els líders del Procés…
Però, tornant a l’Ayuso (abanderada dels cloroformitzats Aznar, Esperanza Aguirre…), direm: com no es pregunta, per exemple, per què la Ford treballa a València (Almussafes) i té la seu social a Madrid? En aquesta qüestió hem de dir que la fiscalitat de l’impost de societats, independentment d’on estiguen radicades les empreses, es realitza i paga en una proporció de 9 a Madrid, 4 a Catalunya, 1 al País Valencià, la qual cosa vol dir que la riquesa es pot crear en un lloc distint d’on finalment es tributarà; i Madrid és el gran beneficiat, què li farem!
O que un sistema radial d’autovies, o ferroviàries, o de l’AVE, de connotacions i realitats centrípetes, pose Madrid en el centre de tot!
O que els organismes, entitats i centres de l’Estat, s’ubiquen a Madrid, i no distribuïts per tota la geografia, tal com fan Alemania o Canadà. I que els funcionaris estatals siguen en una proporció: Madrid 29,5%, València 4,1%, Barcelona 3,7%!
O les rebaixes massives d’impostos a la Comunitat de Madrid, que beneficien només el 6% més poderós de la població, i que representen un dúmping fiscal i un balneari fiscal, on acudeixen particulars o empreses a radicar la seu, amb la consegüent descompensació territorial i social!
Es tracta (per part del PP/VOX, que tenen en l’Ayuso un cridaner altaveu institucional) de callar boques i impedir l’avanç social. Però, per l’altra banda, es tracta de seguir estenent drets socials i individuals: vivenda més barata, LGTBI, augment salarial, Espanya plurinacional, descentralització administrativa i política, Justícia ràpida i democràtica… En poques paraules, invertir la llei de l’embut que inveteradament, a bones o a males, ha aplicat la dreta: «ample per a mi, estret per a tu».
