Fa uns dies, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va assistir a un acte organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). Fins ací tot normal: no li direm a ningú a qui ha de convidar a les seues xerrades.
Suposadament, la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid (CAM) havia d’explicar el seu model econòmic i, sobretot, el fiscal. Però lluny d’això, la seua intervenció va ser un míting polític farcit de la demagògia a què ens té acostumats. Pel que ha transcendit als mitjans de comunicació, va insistir, a grans trets, que hi ha un complot contra Madrid, en els perills del «socialcomunisme» i l’èxit del seu model econòmic i fiscal com a contrapartida ideològica.
Doncs bé, començant pel principi, cal recordar a la senyora Ayuso que el poble valencià no té res en contra del poble madrileny. Tot el contrari: tenen tota la nostra solidaritat pel tràngol que suposa haver de suportar la presidenta que tenen i, alhora, per les conseqüències de les polítiques que aplica, que són contràries als interessos de les treballadores i treballadors i de la majoria de la societat de la CAM.
El problema com a poble valencià el tenim amb la senyora Ayuso i amb l’ideari polític que representa. El fet que aquesta persona condense l’essència del neoliberalisme més salvatge no ens agrada. No obstant això, però, si l’aplicació del seu model social, econòmic i polític roman circumscrita a la CAM, ací pau i allà glòria. Ha de ser el poble de Madrid qui decidisca el seu futur, no nosaltres, encara que sempre tindran el nostre suport i solidaritat activa contra les polítiques que fa el govern d’Ayuso. El problema sorgeix quan les seues actuacions institucionals tenen repercussions al País Valencià i, a més, vol que combreguem amb rodes de molí perquè Espanya és Madrid.
Serà que no, senyora Ayuso. Els valencians i les valencianes no estem per ofrenar noves glòries a Espanya, i molt menys a la seua Espanya. Tenim unes altres prioritats i entre elles està la de millorar la qualitat de vida del poble valencià, en aplicar polítiques socials i econòmiques que res tenen a veure amb les seues, perquè el que volem és una societat benestant, justa i igualitària i no viure en un país de desigualtats socials embolcades amb el miratge d’uns indicadors econòmics pseudopositius.
El problema el tenim quan una persona, a la qual no li hem atorgat a les urnes ni la confiança ni la credibilitat ni el prestigi necessari, pretén vindre, a casa nostra, a donar-nos lliçons de què hem de fer per emular el seu «èxit» polític i econòmic. Sobretot, quan les valencianes i valencians sabem, ben bé, que eixe suposat «èxit» té molt a veure amb els privilegis de la capitalitat, el centralisme de l’Estat, l’espoli dels recursos del País Valencià i, ja que parlem d’empresaris, amb una política fiscal insolidària que fomenta l’evasió de les nostres empreses.
Per últim, dues reflexions. La primera, aconsellar a la senyora Ayuso que faria bé en quedar-se a casa seua i, si per una d’aquelles, se la convida a una altra casa, el mínim exigible és que trobe el seny al calaix d’algun rebost i no ofenga els amfitrions faltant a la seua intel·ligència. En aquest cas, al poble valencià i a un govern triat democràticament per les valencianes i valencians. La segona a l’AVE, perquè no caiguen en el parany del Flautista d’Hamelín com sembla que han fet en aquesta i en altres ocasions.
