La senyora Ayuso, diuen, és d’”armas tomar”. Tan prompte es carrega tot un secretari general, Casado, com veladament amenaça els equilibris actuals del seu partit (oponent-se a l’avortament, que socialment està plenament acceptat; o desacreditant el rei en la qüestió de Palestina…), i ja no diguem què fa o què ha manifestat contra el Govern i el seu president Pedro Sánchez, afirmant que promou el “guerracivilisme” i que se’n fot de la “unitat d’Espanya, o: “En esta España de Sánchez, el fin justifica los medios, aunque estallen el Estado de Derecho y la separación de poderes”; i per a ella Espanya sembla que siga només Madrid: “Quieren desmantelar la Comunidad (de Madrid), la casa de todos, y dejar a España sin capital… Están malbaratando una herencia de siglos…Yo no veo a ningún gobierno del mundo atentar abiertamente contra su capital,dividir España en territorios para darles cosas“…, va amollar amb el mateix semblant inalterable com quan li va eixir de la boca aquell “hijo de puta” o segons ella “me gusta la fruta”… O quan ha alçat la veu, amb motiu dels cabals ecològics o transvasament Tajo-Segura, havent dit que l’obsessió de Sánchez amb Madrid no té límits i pretén que aquesta regió es rendisca per set (“El Supremo confirma la validez de la revisión del Plan del Tajo que eleva los caudales ecológicos del río… La fijación gradual buscaba dar tiempo a la cuenca del Segura para generar recursos alternativos, como la desalación, la reutilización y mejoras de eficiencia, y constituía una medida de transición coherente y conforme a la normativa europea.” Información, 25-oct-2025). O la senyora es permet acusar de politiqueig les famílies de les 7.291 víctimes abandonades pels “protocols de la vergonya seus” en la pandèmia; o, després dels últims incendis naturals, acusa Sánchez de deixar que tot es creme, superant així l’inqualificable Mazón, quan les competències en prevenció i extinció d’incendis són autonòmiques. En fi, tot un espectacle, no acabaríem mai…
Clar!, la senyora Ayuso actua com abduïda per éssers estranys o anacrònics (els obsolets Aznar, Esperanza Aguirre, o el munyidor d’invencions MAR/MiguelAngelRodríguez…) sense adonar-se’n ella que li poden cantar a la cara les quaranta o “les veritats del barquer”, tal com de tant en tant fan Salvador Illa o Óscar Puente.
I, diem nosaltres, com és que la senyora Ayuso no es pregunta, per exemple, per què la Ford treballa a València (Almussafes) i tenia la seu social a Madrid? Seu finalment traslladada a València! O que Madrid en 2023 va absorbir el 38% del total de trasllats de seus socials d’empreses espanyoles; i, en aquesta qüestió, hem de dir que la fiscalitat de les empreses, independentment d’on estiguen radicades les mateixes, es realitza i paga en una proporció (o desproporció) de 9 a Madrid, 4 a Catalunya, 1 al País Valencià, la qual cosa dona a entendre que la riquesa es pot crear en un lloc distint d’on finalment es radique la seu social i es tribute; i Madrid n’és el gran beneficiat, què li farem!
I, continuant, passa que els organismes, entitats i centres de l’Estat, se situen a Madrid, i no distribuïts per tota la geografia, tal com fan Alemanya o el Canadà (per a l’Ayuso seran tontos, eixos països). I hem de dir que els empleats de l’Estat són, segons el Butlletí Estadístic del Personal SAP juliol 2022: Madrid 29,5% (151.992 empleats), País Valencià 6,7% (34.791), Catalunya 5,1% (26.318). Nyas, castanya!
I, damunt, les rebaixes massives d’impostos de la senyora Ayuso, en la Comunitat de Madrid, a qui beneficien?…beneficien, tal com hom diu, només el 6% més poderós de la població? I, per tant, representen un dúmping fiscal i un balneari fiscal, on acudeixen particulars o empreses a radicar la seu, amb la consegüent descompensació territorial i social?… I només faltava saber que “Madrid es la comunidad que menos invierte en Sanidad, Educación y Servicios sociales en toda España (Infobae 26-12-24)”.
La senyora Ayuso representa ser un altaveu institucional bastant cridaner i irracional amb l’objectiu de silenciar o embabucar ciutadans, impedir l’avanç social, i deixar de continuar estenent equilibris territorials… Vaja!, un desastre. Cosa que li ve molt bé a la dreta espanyola, si no fora que els vots els arreplega Vox, partit i discurs ademocràtics, amb els quals no combrega la majoria de ciutadans, llevat dels desinformats o poc formats.
En poques paraules, l’Ayuso sembla cantar totes les nits, davant l’espill, mirant-se i remirant-se, allò que no és motiu d’orgull per a ningú, menys per a ella: “Ample per a mi, estret per a tu”….
