Óscar Puente, ministre de Transports espanyol, es va fer famós els dies després de la gota freda d’octubre de 2024 per tot un seguit de memes a les xarxes que ens deien que, si Roma no es va construir en un dia, va ser perquè Puente no hi era. Estaven molt més que justificats. Puente ens havia explicat dies abans que els trens de rodalia espanyols eren magnífics i els millors del món, ja que la gent els feia servir, i la gent no és idiota, i, així mateix, ens havia qualificat de “victimistas levantinos” perquè ens queixàvem que només s’alliberàs el peatge del tram de l’AP-7 que connecta l’aeroport de l’Altet amb Benidorm -i, en un primer moment, només en estiu-, com si Puente només pensàs en els turistes i no en els indígenes, que encara hem de pagar-lo si volem anar cap a Torrevella. Tenia tota la raó.
El ministeri de Transports espanyol sempre ha tingut les prioritats clares. I, Puente, doncs, també. Les representa a la perfecció. Mirem el mapa, per exemple. Si seguim la línia C-3 de rodalia, que connecta València amb Utiel, passant per Aldaia, Xest, Xiva, Bunyol, Requena, etc., i, en acabant cap a Conca, veurem que fa un traçat molt proper a la via de l’AVE entre València i Madrid. Però ací s’acaben les semblances, perquè, com hem dit, Espanya té les prioritats clares. I Puente, també.
És per això que, dos dies després de la barrancada, l’Ajuntament de Xiva no va haver de demanar ajuda (aigua i menjar) pels seus canals de comunicació públics, perquè Puente ens explicava en un tuit que la maquinària del seu ministeri estava al nucli urbà de Xiva, treballant nit i dia contra les conseqüències de la catàstrofe. El túnel de l’AVE, que passa a un quilòmetre de distància, havia d’esperar, lògicament.
A més, com que els trens de rodalia són, amb moltíssima diferència, els que més usa quotidianament la gent del poble, la gent treballadora, i Puente és socialista -i Espanya té les prioritats clares-, des de fa dècades la inversió en rodalia multiplica per mil la inversió en alta velocitat. Va ser una altra ministra de Transports d’un govern espanyol socialista, aquesta vegada presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, amic de les perifèries, que va dir que volem cosir Espanya amb vies de ferro, referint-se a l’impuls dels trens de rodalia i de proximitat com a màxima prioritat.
És per això que la barrancada quasi no va afectar la línia C-3 de rodalia i per això es va poder tornar a obrir el servei menys de quinze dies després de catàstrofe. Una línia electrificada, amb via doble, amb tot el confort i les comoditats, uns horaris generosos i puntuals i unes freqüències de pas abundants. Menys de quinze dies després, com explicàvem, el tren de rodalia ja feia el seu luxós camí diari entre València i Utiel, com sempre, mentre als pobles per on passava ja no quedava tampoc fang als carrers, perquè Espanya hi havia abocat tots els recursos disponibles amb escreix.
Per contra, l’AVE entre València i Madrid, un any després de la catàstrofe, continua sense recuperar el servei i encara no té data de retorn a la normalitat. Lògic, si tenim en compte que, producte d’anys i panys de deixadesa, tota la infraestructura va quedar completament destruïda i cal refer-la de nou. No com el rodalia, posat al dia puntualment, amb túnels, viaductes i tot allò necessari per a situar-se a l’avantguarda. La recuperació va lenta, i tot i que, en un primer moment, es va prometre que s’aprofitaria l’avinentesa per a modernitzar-la -abans de la DANA, l’AVE funcionava amb motor dièsel: no estava electrificat i circulava per via única!-, finalment no podrà ser així i simplement es recuperarà el que hi havia, ja que les prioritats són les prioritats.
Al remat, seria inimaginable que, mentre el tren que agafa cada dia la gent treballadora no funcionàs un any després de la catàstrofe, l’AVE, un servei molt més elitista i que el poble sol fer servir com a màxim un parell de vegades a l’any, estigués restablit en menys de quinze dies. I més inimaginable seria que un ministre socialista presumís d’actuar així.
Inimaginable del tot. Veritat?
