Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), que agrupa a 25 entitats de la Catalunya Nord, l’Alguer, Andorra, Catalunya, les Illes Balears, la Franja i el País Valencià, entre les que es troben les valencianes Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, Associació Cívica El Tempir d’Elx, Maestrat Viu i Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana, ha lliurat als partits polítics, diputades i diputats al Congrés i institucions valencianes, catalanes i balears la seua proposta d’esmenes a la Llei estatal de l’audiovisual.
Aquesta federació d’entitats en defensa de la llengua ha participat, des del primer moment, en els dos períodes de consulta pública i ha presentat al·legacions, com ho van fer nombroses entitats i organismes del món de l’audiovisual del nostre domini lingüístic, tot i incloent-hi els Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o la mateixa Generalitat Valenciana, i ara ho torna a fer durant la tramitació parlamentària de la Llei General de Comunicació Audiovisual.
La nova llei hauria de contemplar el reconeixement de la plurinacionalitat i la pluriculturalitat de l’estat, així com la seua descentralització administrativa i les competències dels diferents territoris en matèria audiovisual. És per això que les propostes que s’han presentat es basen en quatre objectius: la necessitat que la promoció de la llengua catalana siga reconeguda com a principi bàsic de la llei; garantir que hi haja una oferta equitativa de continguts en català i de la seva visibilitat a les televisions i plataformes respecte a l’altra llengua oficial a les Balears, Catalunya i País Valencià; assegurar els recursos per a una producció de continguts en llengua catalana també equitativa lingüísticament i, finalment, la participació de les autoritats de l’audiovisual autonòmiques als organismes estatals i europeus, al temps que tinguen reconeguda la capacitat de proposta, control i aplicació en tots els àmbits que afecten les seues competències i territori.
Unes esmenes que en paraules de Daniel Condeminas, consultor en comunicació i assessor de la FOLC, «pretenen defensar i enfortir la indústria audiovisual balear, catalana i valenciana» i pressionar «en favor de la producció independent, de les obres en versió original i del doblatge en català».
No s’està demanant res que no siga viable legalment o política, ans al contrari: cal recordar que la Directiva europea 2018/1808 preveu que els Estats poden «imposar obligacions per garantir la prominència de continguts d’interès general» que inclou la diversitat cultural, així mateix obliga a «respectar la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la UNESCO sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals». Aquesta diu, literalment, que els estats «podran adoptar mesures per a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus respectius territoris» i es complementa amb el que estableix la Declaració Universal de la UNESCO sobre Diversitat Cultural en què «els Estats membres es comprometen a fomentar la seva aplicació efectiva» en «objectius» com «donar suport a l’expressió, la creació i la difusió en el nombre més gran possible de llengües».
Per altra part, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’estat espanyol el 2 de febrer de 2001 i que obliga al seu compliment, preveu a l’article 11 «adoptar les mesures adequades perquè els mitjans de difusió programen emissions en les llengües regionals o minoritàries»; «fomentar i/o facilitar la difusió de programes de televisió en les llengües regionals o minoritàries, de manera regular»; «a cobrir les despeses addicionals dels mitjans de comunicació que utilitzen llengües regionals o minoritàries, quan la Llei prevega una assistència financera, en general, per als mitjans de comunicació» i «ampliar les mesures existents d’assistència financera a les produccions audiovisuals en llengües regionals o minoritàries». No està de més recordar que la signatura de la ratificació per part del Regne d’Espanya de la CELROM la va fer el Ministre d’Afers Exteriors Josep Piqué i Camps, ministre del govern de José María Aznar.
Fins i tot, també, és convenient recordar, per aquells autoanomenats constitucionalistes incloent-hi el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que l’article 3.3 de la Constitució espanyola diu: «La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». En coherència, no es pot entendre que cap acció de govern ni cap iniciativa legislativa, com ara la Llei General de Comunicació Audiovisual, no contemple la diversitat lingüística ni dispose de les mesures necessàries per a garantir una veritable igualtat lingüística.
Aquesta llei no és una llei més. Estem davant d’una llei important per als territoris amb llengua pròpia, el sector audiovisual i el nostre autogovern. Com es diu al document que s’ha elaborat i lliurat per la FOLC «les nostres propostes pretenen que la nova llei incorpore unes garanties efectives pel que fa tant a l’oferta com a la producció de continguts audiovisuals en la nostra llengua, que posen fi a la tendència de minorització creixent que patim». En aquest sentit, es considera que cal anar molt més enllà dels molt limitats avanços del text respecte als dos avantprojectes anteriors que han estat objecte de consulta pública, de debat i acord entre els diversos partits polítics.
Aquestes són les motivacions per a intentar incidir en la normativa legal que se’ns presenta amb la finalitat d’evitar perdre una nova oportunitat per a la indústria audiovisual i garantir la presència normalitzada del català. És té clar, així s’ha dit i escrit, que aquestes propostes també s’han d’aplicar a les altres llengües, com ara el basc o el gallec. És per això que, durant els darrers mesos, s’ha estat en contacte permanent amb entitats i plataformes basques i gallegues per coordinar les actuacions. Ara han de parlar les diputades i diputats del Congrés que tenen a les seues mans donar un pas endavant per a assegurar la presència del català, i també de les altres llengües pròpies, als mitjans de comunicació audiovisual.
