Les notícies sobre la corrupció s’acumulen de pressa. Ara mateix estan esperant judici: el general de la Guàrdia Civil Francisco Espinosa (cas Mediador); el que va ser secretari d’estat de seguretat durant la presidència de Mariano Rajoy, Francisco Martínez (operació Borraska i cas Kitchen); el tinent coronel de la Guàrdia Civil Pedro Vázquez (cas Casernes); Jorge Fernández, ministre d’Interior durant la presidència de M. Rajoy (cas Kitchen); Óscar Sánchez, cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (operació Àugur)… José Luis Ábalos i Santos Cerdán han estat arrossegats pel cas Koldo. Aviat s’afegirà a la llista el fiscal general de l’estat, Álvaro García. Policia Nacional, Guàrdia Civil, Ministeri Fiscal, partits politics, ministeris… Un dels acusats guardava els feixos de bitllets en capses de sabates i entre la roba dels armaris. Un altre els havia emparedat. Vint milions d’euros, van trobar en un dels escorcolls policials que van fer en un xalet.
Els diaris espanyols faran servir, com sempre, la cortina de fum: atribuiran la corrupció als partits polítics. Uns al Pp; uns altres al Psoe i uns altres al Pp i al Psoe. Això els permetrà continuar publicant coses com ara que “la segona institució millor valorada pels ciutadans és la Guàrdia Civil” (després de l’Exèrcit, és clar), o que “entre les institucions millor valorades es troba la Justícia”. La justícia és inexistent. La major part dels casos enumerats no tindrà cap conseqüència per als encausats. De fet, el cas Casernes ja ha començat a desinflar-se als jutjats. Del cas Kitchen, ningú n’espera res. Han passat dotze anys dels fets que s’han de jutjar. I encara passaran mesos abans de començar. Els jutges de l’Audiència Nacional diuen que cap al maig o el juny del 2026 citaran els testimonis i es miraran les proves. S’ho agafen amb calma. I fan bé: jutjar l’estiu del 2026 un cas del 2013 serà semblant a fer arqueologia.
El govern de Pedro Sánchez navegarà alguns mesos més. I Sánchez encara podria tornar a guanyar unes eleccions, si no apareixen proves clares contra ell. No és cap Maquiavel, ni cap Winston Churchill. Simplement, Vox juga al seu favor. Una part considerable de la població votarà sempre contra un possible govern Pp-Vox. Si el Pp se situa més cap a la dreta-dreta o més cap a l’extrema dreta és indiferent. És igual si es moderen o si s’exalten. És igual si s’acosten a Vox o se’n separen. El Pp està atrapat pel seu discurs d’odi anticatalà. Un discurs que fa més de vint anys que manté. Aquest discurs l’iguala a Vox, el posa en disposició de pactar només amb Vox. Per deixar enrere aquesta fase, caldria un Pp pletòric capaç d’assolir una majoria absoluta –o que necessités només els vots de Coalició Canària. Llavors, podria continuar fent el discurs anticatalà de sempre, més passable per als espanyols, més aproximat al discurs anticatalà del Psoe.
