Ja està, ja han votat els alemanys. O, com a mínim una part d’elles i ells. Massa forasters s’han quedat al marge. I com en l’opereta de Bertolt Brecht, al final la ciutat ha caigut.
És a dir que la socialdemocràcia se n’ha anat avall. Amb poca glòria i per greus errades. I l’estat alemany tornarà, previsiblement a ser manat per la gran Koalition formada per l’SPD i la democràcia cristiana bavaresa principalment. Res de nou. Tot sabut. El que convé llegir, però, del resultat en primera instància és el fracàs de la socialdemocràcia que a Alemanya i arreu d’Europa ha estat la portadora dels interessos de les masses treballadores al llarg de la nostra història recent.
No mirem ara sobre l’èxit de l’AfD o l’ascens de Die Linke. D’això se’n pot parlar també i molt. Però el tot, malgrat l’ascens dels primers, no és sinó resultat d’una pura conjuntura molt concreta. Que, això sí, és continuació de la ideologia imperant a l’antiga República Democràtica Alemanya, la de l’est.
Però el que fa notar un canvi de tendència clar, una Zeitenwende, que en diuen els alemanys, és la caiguda del partit socialdemòcrata d’Alemanya. I no sols en aquest país sinó, tal com s’ha pogut vore, a la resta dels situats al centre i nord europeus, amb la qual cosa ha desaparegut eixa força poderosa i sempre present en les polítiques del continent.
I ara? Doncs que el cuirassat Trumputin s’ha convertit en amo i senyor. No sols del discurs social i polític sinó de la geopolítica internacional. Que ens deixa amb el cul a l’aire tots els europeus. La ciutat política europea representada per la socialdemocràcia ha caigut. I ací? Som figues d’un altre paner?
