El títol de l’article és una cita de Soló d’Atenes (640 aC, c. 558 aC), estadista, que va ser el governant que inicià les bases legislatives del que seria la posterior democràcia grega.
Hi ha moltes situacions en què és important saber governar-se a si mateix, abans de governar els altres.
A governar-se a si mateix, jo li dic autogestionar-se (autocontrolar-se és una expressió que no m’agrada, ni és encertada, però que és més comprensible per al públic). Posaré alguns exemples:
- Estàs en l’oposició i l’alcalde diu coses que són mentida i perds els papers. Com «guanyar» els papers?
- T’has enfadat amb un company de partit, vols mostrar el teu enuig, però et passes de la ratlla amb el to de veu i amb el que dius. Com fas per mantenir-te en la ratlla?
- Intentes mobilitzar el teu col·lectiu i no trobes la manera. Saps com construir una actitud teua per posar en marxa el grup?
- Arribes a casa i encara estàs pensant en les crítiques que has rebut. Com pares el «cacau» mental per gaudir de la vida familiar?
- Estàs negociant i saps que hauries d’expressar-te de certa forma, però els nervis et traeixen i la reunió pot descarrilar. Com mantenir-te encarrilat?
- Acabes una reunió que ha sigut un desastre i quan comences la següent, encara està contaminat per la mala llet. Com començar la reunió següent amb bon peu?
Segur que tu tens alguns exemples propis.
La pregunta és: Ens hem de resignar a «ser com som», a les nostres conductes habituals poc eficients? O podem aprendre a gestionar-nos millor en eixes circumstàncies? Podem tenir comportaments adequats? La resposta és sí. Podem millorar la nostra conducta.
La dificultat és que la nostra cultura no promou la introspecció, la reflexió operativa. I, fins fa poc, a penes teníem ferramentes psicològiques que funcionaren eficaçment.
Claudio Naranjo, psiquiatre, feu una afirmació semblant a «La nostra cultura és tecnològicament desenvolupada. I emocionalment subdesenvolupada». Ens deixem enlluernar pels nous avanços de la tecnologia. En canvi, els avanços en desenvolupament personal/professional, en psicologia pràctica, els deixem de banda, com si foren secundaris. O terciaris, sense importància.
Per descomptat que hi ha persones i enfocaments «happy flower» o «màgics». Però saber destriar el gra de la palla és important.
I acostar-se a aquestes noves disciplines psicològiques tenen moltes dificultats. Solen ser poc conegudes. Són metodologies que requereixen un esforç continu. Requereixen valentia de qüestionar-se certeses pròpies. Enfrontar-se a les incògnites dels possibles guanys i assoliments.
També tenen molts beneficis. Aprendre a navegar en la incertesa. Saber adaptar-te a les noves situacions. Potenciar el pensament i l’acció creativa. Superar situacions adverses.
Aristòtil deia: «Enfadar-se és fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això és difícil».
La bona notícia és que pots aprendre eficaçment a autogestionar-te quan t’enfades, quan felicites, quan vas a una reunió, quan negocies, quan planifiques a curt, mitjà i llarg termini. És possible.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
