Ja fa molts anys que dura la dèria de determinades esquerres d’abandonar la denúncia de l’antisemitisme com una reivindicació legitima, adduint que no és més que una forma de racisme. Sense voler indagar massa d’on prové aquesta pulsió antisemita, potser neix a França, a la «gauche divine», en un País profundament antisemita i marcat pel racisme contra els àrabs fruït del genocidi contra Algèria, i on la reacció de les esquerres va ser atansar-se cada vegada més a les postures àrabs i en conseqüència aprofundir en el seu tradicional antisemitisme. Siga com siga, el cas és que la denuncia de l’antisemitisme ha caigut en desús en la esquerra, qui sap si ja en tota la esquerra.
Però, aquest és un error, un més d’aquesta esquerra desorientada que patim. És cert que l’antisemitisme és un forma de racisme, però no és cert que tot racisme siga antisemita. Perquè? La qüestió no és si l’antisemitisme és o no una forma peculiar de racisme, la qüestió és que l’antisemitisme, sent un forma de racisme, es diferencia pel seu objectiu. L’objectiu de l’antisemitisme és la aniquilació total i completa d’un col·lectiu pels sol fet de forma un col·lectiu diferenciat del poder establert que identifica eixe col·lectiu com exterminable.
Per això podem identificar moments concrets de la història on l’antisemitisme ha actuat i no necessàriament contra els jueus: el primer Holocaust dut a terme contra el Poble Armeni a mans dels turcs a les primeries dels segle XX, la Shoà jueva en plena segona guerra mundial, i l’Holodomor desencadenat per Stalin contra els independentistes ucraïnesos.
L’antisemitisme no és una ideologia distinta al racisme, és una pràctica determinada dintre del racisme, la més salvatge, i precisament per això, per ser la més salvatge cal no deixar mai de denunciar-ho, i poder identificar aquells moviments que són antisemites, a més a més de racistes, i volen de forma conscient, sistemàtica, i industrial l’aniquilació total d’aquells que son identificats com susceptibles de ser sotmesos a Holocaust (recordem que holocaust significa la mort per cremació de les besties a l’altar dels deus).
Si avui dia Netanyahu i el seu govern de feixistes estan adoptant una pràctica antisemita contra els Gazatís, es motiu de controvèrsia, però no veig que hi hagi una pràctica d’extermini de tot el Poble palestí. El govern de Netanyahu és, sens dubte, racista, i potser genocida, no tinc clar que siga antisemita, tal com he intentat definir-ho en aquest article. El que per a mi és clar, és que l’antisemitisme no va dirigit contra els jueus, va dirigit contra un grup tan gran o petit com es vullga que es pretén eliminar físicament i completa. El fet que avui ens pugam plantejar que un govern jueu potser acusat d’allò que van patir, sols és indicatiu que el terme s’ha fet adult, i l’antisemitisme ja escapa a un concepte lligat a una raça i potser aplicat a qualsevol acció humana destinada a l’aniquilació total física de l’altre.
