A qui hem d’agrair que avui Abascal no siga vicepresident espanyol? La resposta és clara, bàsicament al 6,8% de votants de Ciutadans que ara han votat PP i al 3% dels votants de Vox que han canviat el seu vot al PP. A eixes persones de centredreta que s’han espantat amb el discurs de l’odi sense complexos que ha desplegat Vox al llarg de tota la campanya se’ls deu que Vox no siga al Govern espanyol.
I l’esquerra? Jo diria que no, Sumar ha tret un 5% menys de vot que el 2019 (UP+Más Pais), i el PSOE un 3,5% més, en total l’esquerra ha perdut 1,5% de vots.
L’èpica espanyolista d’esquerres s’entesta a treure pit amb aquell vell eslògan: «No Passaran». Ja els va bé sembrar eixa creença entre l’electoral progressista, així quan toca és molt fàcil apel·lar el «que ve el llop» i el «no passaran», per mobilitzar la gent, sense que realment es facen propostes o hi haja debat. Per exemple, ha estat fora de campanya, el salvatgisme repressiu a la frontera sud-europea envers els emigrants; ha estat fora el degoteig constant de condemnes contra independentistes, ha estat fora de la campanya l’augment dels desnonaments, l’empobriment de les classes populars, ni una paraula coherent sobre com aturar la crisi climàtica. Cap proposta per solucionar el conflicte polític més enllà de la repressió. Ni una paraula sobre la llei mordassa. Cap reflexió sobre el retrocés en educació i la pèrdua de qualitat de la sanitat. Voleu que continue?
Això sí, es manté el mantra, ja des del minut u de la nit electoral, amb un Sánchez exultant cridant: «Hemos parado a la derecha»; i a Sumar, el mateix, molt contents estaven d’haver perdut un 3%, i atorgant-se un triomf que no era seu.
A l’esquerra espanyola li interessa mantenir aquest discurs triomfalista, sobretot perquè així frena les alternatives reals d’esquerres i l’avenç de l’independentisme, que ara com ara és la seua principal funció dintre l’entramat de poder espanyol, ja que la dreta espanyola després d’Aznar, està amortitzada com a possible agent de solució del conflicte. I li interessa tant mantenir viu l’esquer de Vox, que fins i tot permet que Vox entre en alguns governs, cas del País Valencià, mentre veiem com a Barcelona pacta amb el PP per evitar un ajuntament independentista. Ho tenen molt clar això del cordó sanitari, el fan, però enfront dels independentistes, no enfront de l’extrema dreta, com fan a Europa, probablement ara com ara l’únic que distingeix PSOE del PP, és que uns estan disposats a pactar amb Vox, i els altres no (encara).
Si volem avançar en les solucions dels conflictes que tenim plantejats com a Poble, hem de ser capaços d’anar desmantellant les mentides i la propaganda de l’Estat, sobretot la propaganda que des de l’espanyolisme d’esquerres (PSOE i Sumar) ens venen, perquè és aquesta propaganda la que realment està frenant l’avenç de la societat envers majors cotes de progrés social i sobirania nacional.
