Considerar que la Segona Guerra Mundial es va iniciar l’1 de setembre del 39, quan Alemanya va envair Polònia, suposa tindre una visió molt plana de la història. Igualment, fer responsable Hitler de la Segona Guerra, tot i que dona una mica de profunditat a l’assumpte, no deixa de ser una interpretació excessivament simplista de tot plegat. Llavors, ens és lícit preguntar-nos: quan es va iniciar la Segona Guerra Mundial? Amb la invasió dels Sudets?; amb l’annexió d’Àustria el 38?; amb la signatura del Tractat de Versalles el juny del 19, i que va condicionar el desenvolupament posterior d’Alemanya? Una resposta correcta ens donaria una profunditat en l’anàlisi que ens permetria comprendre millor allò que va succeir entre 1939 i 1945.
La guerra és un esdeveniment de magnitud tan immensa que mai no hauríem de cansar-nos de reflexionar sobre eixe fet humà. Aquests dies anava llegit tres llibres, és una “mania” que tinc eixa de llegir tres llibres alhora; normalment cada llibre és d’una temàtica, però en aquesta ocasió van coincidir en el temps tres lectures que em va fer reflexionar sobre la guerra i els seus orígens. Els tres llibres en qüestió són: Per què escric, de George Orwell; Un lloc inconvenient, de Jonathan Littell i Antoine D’Agata, i Revolució, d’Enzo Traverso. El fet és que el mateix dia em vaig trobar llegint les reflexions d’Orwell sobre la guerra d’Espanya, les descripcions de les morts a Butxa de Littell perpetrades per l’exèrcit rus en la guerra russo-ucraïnesa, i, finalment, les reflexions de Traverso al voltant del llibre de León Trotski, Història de la Revolució Russa. Cadascun d’aquests autors aporta una visió de la guerra des d’un angle diferent. Així, Orwell fa una crítica d’aquells intel·lectuals esquerrans, que als seus palaus d’ivori, empenyen a la guerra; i assenyala els responsables liberals de crear les condicions que duen a aquesta, sense mai haver sentit la fortor d’una latrina, o la destrossa dels cossos joves per la metralla; Littell i d’Agata, altrament, posen nom a cadascuna de les persones assassinades als carrers de Butxa, on van morir, qui els va fotografiar, i qui va disparar a la jove que va morir després d’haver sigut violada en un soterrani; Traverso, per la seua part, aprofundeix en les motivacions reals que duen als explotats a fer esclatar una revolució.
Podem vincular aquestes tres lectures a una única reflexió: ¿quines són les motivacions profundes que porten a l’esclat de la violència en forma de guerra, i per què, tan bon punt iniciada aquesta, els actes de violència són tan salvatges?
La guerra només esclata quan un bàndol convenç els seus partidaris que l’enemic mereix ser massacrat; dit això, no significa, tanmateix, que aquells que comencen un conflicte siguen necessàriament responsables d’aquest. Totes les guerres revolucionàries parteixen d’una situació d’explotació i/o colonització que el poble subjugat considera inacceptable; i tots els agressors cerquen una excusa plausible per tal d’iniciar un conflicte, però tot i que les excuses siguen més o menys robustes, mai sorgeixen un dia, i sempre són el fruit d’anys de consignes en una mateixa direcció.
Hem passat un 2025 ple de guerres i assassinats massius cap a la població civil a Gaza, però també hi hem assistit a les persecucions dels immigrants considerats irregulars i que han suposat de facto l’avantsala de les accions de guerra que ara els Estats Units estan duent contra Veneçuela, com a preparació de la població per a accions més “contundents”. No sembla que el 2026 serà un any millor en temes de pau, i és aquest el motiu que ens ha de dur al fet de reflexionar sobre quines són les condicions que avui dia s’estan creant i que poden donar lloc a una nova guerra. La crisi migratòria, l’escletxa social, i la crisi climàtica són, a parer meu, les bases sobre les quals s’estan construint un conflicte de proporcions gegantines i per al qual els grans acumuladors de riquesa al món s’estan preparant, generant-hi les alternatives polítiques que dominen la població; tal com el 1933 l’oligarquia alemanya va alimentar el partit nazi. En algun moment en el futur tindrem de nou una gran guerra. La qüestió no és predir quan ocorrerà aquesta guerra, perquè això succeirà; la qüestió és com evitar-la, si és que ho podem fer.
