Sovint es diu que la població percep lluny les eleccions a l’Europarlament i tot el que fan les institucions europees. I, per tant, és un factor que influeix en l’alta abstenció.
Ara bé. Hi ha un factor lingüístic que els candidats no tenen en compte i que fomenta la sensació de distància, com si la cosa no anés amb la població.
En les últimes setmanes he assistit a mítings de Compromís-Sumar i he llegit algunes declaracions d’altres partits i m’ha resultat curiós que els candidats parlaren de: «Allà en Europa», «Si arriben a Europa» i així sovint.
Ningú ha pensat que amb eixe tipus d’expressió, involuntàriament s’està fomentant la percepció de llunyania?
Si algú diu: «Anirem a Europa a defensar els interessos valencians». És que el País Valencià no està en Europa?
Òbviament, és un detall, que per si sol no farà que la gent vaja a votar en massa. Però és un exemple de la subtilitat del llenguatge en el discurs polític, que inadvertidament, va en contra dels propis interessos.
És útil anar amb compte amb l’ús d’adverbis de lloc i altres expressions que denoten llunyania i buscar-ne d’altres que creen proximitat. Cal filar prim en la manera d’expressar-se. Si diem: «Anirem al Parlament Europeu», és una expressió vertadera. Ara bé, és una expressió que, sense voler està creant una distància. Es poden explorar altres fórmules que sent veritables, són més útils als propòsits de crear una percepció que el que fem a la Unió Europea influeix directament en el País Valencià. Per exemple podem dir, «Ara que formem part de l’Europarlament defensaren als llauradors valencians», no hi ha distància, és un tot.
Això també s’ha d’acompanyar, especialment en les intervencions públiques, amb la gesticulació adequada. La tendència és que quan es diu: «En l’Europarlament proposarem…» es fa un gest amb el braç indicant distància (suposadament cap a Brussel·les o Estrasburg), cosa que, de nou inconscientment, crea llunyania. Quan el que és útil gesticular per denotar proximitat i facilitar que la ciutadania perceba proximitat.
És un exemple d’allò que la veritat per si mateixa no té valor polític. Que pots dir «diferents veritats» i que s’ha de comprovar que siga útil. I s’ha d’avaluar com impacta en l’audiència.
Per tant, si volem reforçar que el territori valencià forma part d’Europa en la ment de la població, cal revisar el nostre llenguatge i la nostra expressió corporal per crear proximitat. I així facilitar un sentit de pertinença europea.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
