El perfeccionisme té avantatges i inconvenients. Els avantatges són clars: un treball ben fet, amb tots els detalls, ben acabat.
Els que no són tan coneguts són els efectes adversos del perfeccionisme que es donen en algunes persones.
Sovint la persona que té la tendència perfeccionista es posa pressió, una càrrega que fomenta molèsties de baixa intensitat. I si continua durant mesos i anys al final pot produir ansietat.
Veurem casos reals.
Tenia una clienta regidora que quan feia una proposició, una moció a l’ajuntament feia, metafòricament, una «tesi doctoral». Evidentment el rigor és molt important. La qüestió és que això afectava la seua vida personal, ja que invertia moltes hores del seu càrrec i de la seua vida personal, causant que quan estava amb els seus fills estigués absent mentalment i sentia ràbia de no estar-hi present.
La qüestió va ser ajudar-la a saber gestionar diferents assumptes segons la seua importància. Si en el ple municipal proposava un parc infantil no calia fer una «tesi doctoral», no cal saber-ne tot sobre els parcs infantils. De manera que va aprendre a no dedicar tant de temps a temes que no eren transcendentals. En canvi, si havia de desenvolupar el pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) de la seua població és natural que volgués estudiar l’assumpte a fons perquè és complex de realitzar i té un impacte a llarg termini en el seu municipi. Saber quan tocava estudiar una cosa a fons i quan no, li va permetre gaudir de la vida personal, ja que s’estalviava temps.
Un altre cas. M’arriba a la consulta un opositor a Magisteri i em diu: «Només em sé el 80% del temari i estic angoixat perquè em falta el 20%». Jo sé que saber el 80% del temari és un aprovat i amb uns punts d’interí que havia aconseguit, ja tenia la plaça assegurada i podia inclús triar destinació. Aquest és un altre exemple de perfeccionisme: «Si no em sé el 100% del temari, és com si no em sabés res». I el fort era que el 20% restant se’l sabia a mitges, no és que estava en zero, però ell sentia una pressió molt forta, inclús palpitacions.
Un altre cas. Estava parlant amb una dona sobre el perfeccionisme i m’explicà el cas del seu marit, músic. Es presenta a un concurs de música per a solistes. Li toca el seu torn d’eixir a l’escenari i toca la seua peça. I quan torna amb la seua dona li diu: «Que mal he tocat! He desafinat ací i allà! Terrible!!!» Sabeu qui va guanyar el concurs? Efectivament, el marit de la meua interlocutora. Quan he treballat amb músics m’ho he trobat sovint. Es fixen en les notes que han desafinat lleugerament, que rarament és un desafinament ostentós. A tota la resta de la peça que l’han tocat magistralment, ni li fan cas, no aprecien que l’han tocat o correctament o molt bé.
Per això recomane no buscar la perfecció, sinó aprendre a perfeccionar-se cada dia, apreciant, valorant i gaudint cada passet, ja que això està a l’abast de qualsevol persona.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
