Les postures polítiques respecte als dos grans conflictes que flagel·len el món –Guerra d’Ucraïna-Rússia i el genocidi d’Israel contra Palestina–, han fet que Alemanya entre en una paràlisi permanent de valors ètics i morals que han descol·locat a més d’un espectador del noticiari internacional.
En el pla econòmic, la BBC diu que Alemanya viu hores baixes des de la pandèmia, que el “miracle alemany s’ha acabat”, i això comportarà problemes per a la resta del continent. Altres esdeveniments com el Brèxit, la dependència del gas rus o l’ascens de la Xina també han fet que el país teutó estiga patint més del compte perquè els seus motors econòmics ho apostaren tot a l’exportació de l’automòbil i altres indústries filials i dependents, tot convertint-se en un dels països més exportadors del món. No obstant això, no sembla que cap estat dins de la UE puga substituir Alemanya. Com apunta Wolfgang Münchau, autor del llibre Kaput: el fin del milagro económico alemán, els problemes econòmics d’Alemanya també són tecnològics, perquè no s’ha avançat cap a la digitalització, sinó que es fabriquen béns de fa una o dos dècades.
En el pla polític extern, la defensa cap a Israel es considera una raó d’estat inqüestionable en el país, ni l’esquerra, sumida en una crisi personalista. En altres paraules, els atacs d’Israel contra Palestina han posat a prova l’ètica dels països, i un d’ells és Alemanya. La crítica contra Israel i Netanyahu és censurada del debat polític, de la mateixa manera que la defensa del poble palestí. Dos són els col·lectius que han sigut reprimits per la censura. En primer lloc, els manifestants i, en segon lloc, el món cultural (escriptors i professors universitaris). Segons l’historiador Enzo Traverso, Alemanya és còmplice del genocidi que s’està perpetrant a Gaza. En el seu últim llibre, Gaza ante la historia, l’historiador italià es pregunta si parlar de genocidi és antisemita i reflexiona sobre una qüestió clau: el dret dels palestins a resistir l’agressió dels diferents governs sionistes des de 1948.
En el pla polític intern, el canceller alemany, Olaf Scholz, va formar un govern inèdit el 2021: un govern semàfor amb socialdemòcrates, verds i liberals. Fa a penes vint dies el semàfor s’ha apagat definitivament i la coalició s’ha trencat perquè no hi ha hagut acord en els pressupostos. Les eleccions seran a finals de febrer de l’any vinent. Previsiblement, els conservadors de la CDU de Friedrich Merz, un advocat que porta mig segle afiliat al partit, serà qui obtinga el repte de reflotar l’economia alemanya. Les últimes enquestes demostren que la socialdemocràcia alemanya serà castigada i pot passar al tercer lloc. Mentrestant, l’ADf, l’extrema dreta de sempre, ha augmentat la seua presència en l’est del país, on abans l’esquerra tenia un pes important.
Només ens queda preguntar-nos quin país europeu se salvarà en els pròxims anys de l’autoritarisme i la desmoralització dels governants.
