Fa temps que sentim reiteradament allò del gran nombre de turistes que ens han visitat i la bona nova de l’ocupació hotelera, així com les imatges de les platges de gom a gom. Així, podem estar satisfets? No és cas de qüestionar el dret que la gent té a gaudir de les vacances anuals, el dret dels treballadors a les vacances pagades fou una conquesta de la lluita sindical, com tants molts altres drets que gaudim en tot un conjunt de societats democràtiques, com és el cas de la jubilació que ens permet tindre vacances tot l’any. Els drets, però, caldria gaudir-los tenint present com els podem practicar, i la premissa seria considerar les conseqüències dels abusos, i molt especialment respectant la natura i les circumstàncies mediambientals.
Tal com estem funcionant, allò que es busca és la rendibilitat dels negocis i fer allò que ens ve de gana. En un període de temps, entre juliol i agost, quasi tothom és llança a les vacances, quantitats enormes de persones es desplacen i majoritàriament es concentren a les platges i ocupen cada vegada les urbanitzacions i apartaments, circumstància que com sabem ha contribuït a accelerar el canvi climàtic al nostre territori. Igualment, masses de turistes es concentren generant residus, consumint enormes quantitats d’aigua i energia. Tanmateix, aquest èxode vacacional ve acompanyat d’un gran consum de combustibles que no fan més que agreujar la crisi energètica i climàtica. També caldria afegir els festivals en aquesta relació d’abús. Doncs aquesta és l’altra cara de la moneda, la de l’ús abusiu que fem de la natura i el medi, amb tot el que comporta aquesta concentració de masses humanes que, per altra banda, actuen majoritàriament sense mesura. El negoci, els llocs de treball estan presents, sí que és cert, però no hi ha altres opcions més racionals? No caldria una certa planificació i unes condicions a complir?
Passant a l’ altre tema, el de les festes patronals, resulta que la gran majoria de festes tenen lloc a l’estiu i, aleshores, també ens trobem amb excessos i malbaratament de recursos. Una qüestió comuna és el pes de la religió catòlica en les activitats festeres, amb la presència en un lloc destacat de les autoritats municipals a les processons, que són un acte de fe d’una confessió, cosa que en una democràcia igualitària no hauria d’existir. De fet, en les festes es concentren multitud d’activitats, algunes culturals i altres de simple esplai, i s’inclouen els controvertits bous al carrer, i de nou ens trobem en concentracions de cotxes, malbarataments diversos, i oblit del respecte a la natura i del dret al descans de la gent que vol gaudir-ne del repòs. Quan escric aquest paper ha tingut lloc la «tomatina» de Bunyol, i en un moment de gran sequera em pregunte: quants litres d’aigua s’han malbaratat per netejar els carrers després de la festa?
Ho mirem per on ho mirem, trobe prou desficaci i manca de sentit. Caldria doncs veure si podrien haver-hi vacances i festes sostenibles, repartides en el temps, amb més estalvi energètic i més criteris a favor d’un medi ambient saludable.
