Fa uns dies el nou diputat de Compromís al Congrés, Alberto Ibáñez, publicava a les seues xarxes una bateria de preguntes al govern espanyol en les quals entre altre coses es preguntava si continuarien els viatges gratuïts en rodalia i mitja distància i si s’eliminarien els avions quan hi hagueren alternatives de menys de quatre hores. Les preguntes venien acompanyades d’una introducció mediambiental, d’alerta que el canvi climàtic ja està ací, que pugen les temperatures i que augmenten les inundacions. Em vaig quedar perplex de vore com un partit valencianista com Compromís amb bona cosa d’ecologistes entre els seus càrrecs i militants, comprava les teories madrilenyes urbanites sobre com frenar el canvi climàtic, renunciant al valencianisme per aplicar-les.
Tots sabem que fomentar l’ús dels rodalia, els mitja distància i qualsevol transport públic ecològic, a través de descomptes i gratuïtat no serveix de res, si no s’augmenten freqüències i es milloren les xarxes de transport per reduir temps. Tothom sap, també, que els únics avions que es poden eliminar amb una alternativa de menys de quatre hores, a l’estat espanyol, són els destí a Madrid o millor dit els d’origen. Les dues preguntes són vàlides per a Madrid, però no ho són pel País Valencià. Madrid té una xarxa pública de transport, tant interna com externa, que ha crescut i s’ha modernitzat, que li permet suprimir eixos avions i mantindre la gratuïtat del transport públic de proximitat. Dit d’una altra manera, Alberto Ibáñez ha presentat unes preguntes pel foment del transport públic i ecològic per a les persones de Madrid, i no per a les del País Valencià.
Abans teníem un diputat que va renunciar a agafar el rodalia Sueca – València, perquè els retards no li permetien agafar l’AVE a Madrid i ara en tenim un que des de Vila-real té el mateix problema. Dos polítics que havien i haurien de posar com a línia roja la millora de les infraestructures ferroviàries valencianes als governs estatals i que han acabat fent agència madrilenya per molt que li diguen valenciana als seus aplaudidors. El problema de Compromís és que ha abandonat l’agenda local i les reivindicacions locals i abraça el que el mainstream madrileny pregona. I per molt ecologistes que siguen les mesures, tota política ecologista feta en Madrid és per definició insostenible, com ho és Madrid des de fa segles.
Fa poc, el Facebook, que mantinc per a recordar-me el passat i els aniversaris, m’ha recordat una publicació de Compromís que vaig compartir en 2015 que comparant els temps de viatge i les freqüències per anar en tren a Madrid i a Ontinyent des de València, reclamava millores i una reforma del servei i, sobretot, un millor finançament. 8 anys, un Botànic, pactes amb tots el projectes madrilenys de l’esquerra a l’esquerra del PSOE i vots a favor a pressupostos del govern espanyol, després, estem igual o pitjor, ja que ni donem suport a les reivindicacions valencianes, només a unes generalistes, dictades des de Madrid que, en un llenguatge neutre i happyflower, ens diuen que són bones per als valencians.
Si volem reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, el que s’anomena empremta de carboni, hem d’actuar, primer en el nostre dia a dia i després en el de tant en tant. I el valencianisme és qui té la força política per a fer-ho, ja que treballa en el nostre país i, per tant, en el dia a dia. La pregunta a fer-se és: quantes vegades vas en avió a Madrid i quantes en cotxe a treballar, perquè no tens una alternativa ecològica. Amb esta dada podrem calcular on cada persona produeix una major contaminació. Les administracions públiques que diuen voler reduir les emissions, hauran de crear infraestructures o millorar les existents per a reduir-les on es contamine més.
Un valencià que viu a Gandia, Vila-real o Alzira, com a molt anirà a Madrid dos o tres voltes a l’any. Segurament, utilitzarà l’AVE si no és que per a fer un viatge l’obliguen a fer escala en l’aeroport Madrid – Barajas. El mateix valencià que ha de treballar en unes oficines de València o en un polígon industrial de València, si no té un transport públic amb bones freqüències, acabarà agafant el cotxe i este trajecte el farà cinc dies a la setmana durant com a mínim onze mesos. En termes d’empremta de carboni 6.500 Kg de diòxid de carboni de l’ús anual del cotxe davant els 155 Kg de l’única volta a l’any que agafaria l’avió.
Doncs bé, l’estat espanyol, des de fa anys, utilitza els nostres impostos, per a posar AVE des de Madrid a qualsevol lloc i reduir els rodalia a Elx, Alacant, València i Castelló de la Plana perquè puguem viatjar a Madrid de forma ecològica i anar a la faena de forma contaminant, això sí, en unes autovies ampliades. Mentrestant, la nostra esquerra «valencianista» hi està, relativament, a favor, perquè l’expert ecologista de referència a Madrid, diu de retirar avions per anar a la costa. Esta retirada d’avions a Madrid, que molts valencians agafem, perquè en el centralisme que nos hemos dado entre todos, Madrid és escala obligada per anar a mil destinacions, el que farà és justificar una megaestació de l’AVE a l’aeroport de Barajas. Però això sí, gaudirem de trens gratuïts amb retards i amb freqüències baixíssimes que ningú agafa, perquè no podem arribar tard a la faena o a la universitat.
La lluita contra el canvi climàtic ens interpel·la a tota la humanitat, si la volem fer efectiva no podem permetre’ns que la gestionen elits polítiques i empresarials alienades de la vida de la majoria. S’ha de gestionar posant com a prioritària la reducció de contaminació del dia a dia i no la del tant en tant. Quan la primera estiga ben gestionada, caldrà vore com gestionem el de tant en tant, i sobretot si val la pena fer-ho, perquè tal volta no hem d’anar tan lluny, perquè ho tenim tot ací.
