Efectivament, els interessos de partit i personals han primat sobre els de país i han deixat el president Aragonés —i els d’ERC— a soles. O pitjor, exposat a les «inclemències» d’una oposició ara —o ho ha estat sempre?— compartida pels espanyolistes i alguns —pretesament— independentistes. Amb l’eufòria gens continguda dels centralistes de sempre.
Catalunya independent? R.I.P.
