És una obvietat, però caldrà observar que la vida humana és limitadíssima i tot el que anem vivint al llarg dels anys no deixa de ser el que comprovaria una rata sempre tancada dins d’una caixa. Ara resulta que tornen a estar «de moda» les apologies del franquisme i tota mena de mentides interessades que alguns ja vam viure als anys 70 i 80, quan –ai!- érem jóvens.
Fa uns dies es va fer viral una intervenció d’un diputat de Vox al Congrés on aquest (que no sé ni vull saber com es diu) afirmava que la joventut actual, «gràcies a les xarxes socials», ha pogut comprovar que tot el que li van contar sobre Franco era mentida, i que la dictadura va ser una etapa de progrés i benestar. Sincerament, de tot això, l’única cosa que no és notícia és que un diputat de Vox siga franquista. De tota manera, definir el franquisme com una etapa de «gran placidesa» ja ho va fer l’exministre d’Aznar Mayor Oreja, que fa no-res assegurava al Senat, sempre des de i gràcies al PP, que la teoria de l’evolució és mentida, i el que està en boga és creure de nou en Adam i Eva (sic). Sense comentaris: com deia Shopenhauer, és clar que els humans no venim del mico, sinó que hi anem. En el cas de Mayor Oreja és una veritat literal i com un temple.
Però tornem al diputat anònim de Vox. De la seua arenga parlamentària, l’únic realment interessant és l’al·lusió a les xarxes socials. La gent menor de trenta anys, en efecte, ja s’informa massivament per internet, perquè ningú vol comprar notícies verídiques de qualitat als mitjans seriosos de pagament si poden tindre gasòfia gratuïta. Aquesta constatació desperta en alguns temptacions apocalíptiques. No en mi, que soc una rata, però una rata amb una certa experiència.
L’altre dia Jordi Nopca, coordinador de Llibres al diari Ara, em preguntava formalment per a l’especial de final d’any d’aquest diari quins creia jo que eren els títols de l’any. Vaig citar-hi, entre altres, l’assaig Nexus de Yoal Noah Harari (Edicions 62). De totes les maneres possibles de perdre el temps, llegir Harari no n’és en absolut una.
L’autor israelià hi explica com la invenció de la impremta «va permetre la ràpida difusió no només dels fets científics sinó també de les fantasies religioses, les notícies falses i les teories de la conspiració».
Som al segle XV. La impremta ha permés, per exemple, la publicació a València de la Bíblia traduïda al català per Bonifaci Ferrer (germà del sant) i també la primera edició del Tirant lo Blanc (això no ho diu Harari, ho recorde jo). La Bíblia de Ferrer va ser cremada completa per la Inquisició i dels 700 exemplars del primer Tirant només ens n’han arribat tres exemplars (el de Nova York, el de Londres i el de la Biblioteca de la Universitat de València). Podria haver sigut pitjor. Un detall (ara de Harari): molt poc abans de l’aparició del Tirant a València, el frare dominic Heinrich Kramer va utilitzar la nova tecnologia disponible per a publicar el volum Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes). Kramer no era de Vox ni llavors existia internet, però també tenia les seues limitacions mentals. El que deia al seu llibre és que estava en marxa una conspiració mundial protagonitzada per bruixes. Hi recomanava l’ús de la tortura per a què les persones sospitoses de bruixeria ho confessaren.
El més al·lucinant del cas és que Kramer va posar de moda la paranoia contra les bruixes. El seu llibre es va convertir en un dels més venuts de l’Europa moderna i va encetar una campanya cruel i assassina contra moltes dones acusades de volar dalt d’una granera i tindre tractes amb el dimoni.
Diu Harari: «Encara avui les seves idees són influents, i moltes teories actuals sobre una conspiració satànica global, com les de QAnon, es basen en les seves fantasies i les perpetuen». ¿Recordeu que quan Hillary Clinton es va presentar de candidata a la presidència dels USA QAnon va acusar els demòcrates de violar i assassinar xiquets a la rerebotiga d’una pizzeria de Nova York? Doncs els amics americans de Mayor Oreja s’ho van creure i ho van difondre…
La moralitat d’aquesta història, estimats infants, és que amb cada nou canvi tecnològic decisiu tots els pertorbats del món s’hi llancen com un sol home a pregonar insensateses. La impremta ens va donar el Tirant (i podria haver-nos donat una preciosa Bíblia en català) però també Kramer i els seus. Ara internet ens dona accés il·limitat al saber però també Mayor Oreja i Vox vomitant imbecil·litats. Però com som la rata dins la caixa, no tenim perspectiva per relativitzar tot això. Laus Deo.
