No sé si és per deformació professional, però m’agrada conèixer el significat exacte dels mots, les diferents accepcions i, sovint mentalment, busque els antònims, ja sabeu, la paraula o paraules que signifiquen el contrari d’allò que he dit, escrit o pensat, per exemple de ric/pobre.
Així, aquesta dèria per conèixer el significat concret de les paraules i els seus antònims m’ha portat a preguntar a diverses persones de diferents edats, en aquest mes de març, mes per antonomàsia de la DONA, l’antònim de «feminisme», i la resposta ha estat majoritàriament «masclisme».
És important aclarir ambdós conceptes perquè pensar que feminisme és un antònim de masclisme és pensar que el feminisme busca la superioritat de la dona respecte a l’home, i això és un gran error, ja que el feminisme és un moviment polític, social i cultural que qüestiona l’exclusió i la discriminació de les dones, cerca la igualtat d’oportunitats; és a dir, la igualtat dels drets de la dona respecte als de l’home, mentre que el masclisme es caracteritza per conductes i actituds discriminatòries envers les dones, la «creença» que els homes són superiors a les dones.
Vivim en una societat patriarcal. El patriarcat és un sistema estructural que implica jerarquies de poder basades en el gènere. El masclisme és una manifestació concreta i visible del patriarcat. Aquest 8 de Març, com cada any en la mateixa data, les dones i també molts homes eixirem al carrer a manifestar-nos sobre els nostres drets, contra el patriarcat i tots els elements que el caracteritzen: la bretxa de gènere en salaris i pensions, la violència de gènere (física, sexual, psicològica, emocional, institucional), contra els assassinats de les dones, contra la violència vicària (assassinats dels fills o filles).
Després de la llarga nit de la dictadura franquista, la promulgació de la Constitució espanyola, el 6 de desembre de 1978, va suposar a efectes institucionals i jurídics la igualtat entre dones i homes i la no discriminació per raons de raça, sexe o religió, però la lluita per assolir la igualtat de drets entre homes i dones continua cada dia, i cada 8 de març es reivindica a tot l’Estat.
El moviment pensionista, tal com indica el nostre eslògan, «les dones pensionistes també són feministes», reivindica un any més acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions. Pel que fa als salaris, sembla, segons publiquen diversos estudis dels diferents sindicats, que la bretxa salarial (la diferència del salari mitjà de les dones, respecte del salari mitjà dels homes) és del 19,3% o el que és el mateix, les dones treballen de franc, en comparació als homes, 47 dies a l’any. A partir de les darreres dades de l’Agència Tributària corresponents a 2023 i publicades amb motiu del «Dia per la Igualtat Salarial», que es commemora cada 22 de febrer, el salari mitjà dels homes el 2023, va ser de 26.390 euros, el de les dones de 21.298 euros.
Pel que fa a la bretxa de gènere en les pensions, aquesta se situa entre el 30% i el 40%, sent la pensió pública mitjana per als homes de 1.162,3 euros, enfront de 740,2 euros per a les dones.
Les principals raons perquè la bretxa de gènere en pensions siga tan gran, crec que són prou conegudes, no obstant això, convé recordar-les:
- Diferència salarial, perquè les dones, sovint, guanyen menys que els homes en la vida laboral.
- Interrupcions en la carrera laboral per tenir cura dels fills/es i familiars.
- Treball a temps parcial, redueix les cotitzacions a la Seguretat Social.
No podem permetre que les persones majors hagen de viure amb pensions contributives tan minses o, fins i tot, en molts casos, per davall del llindar de la pobresa, que l’any 2022 es va situar en 10.088 euros anuals, segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística). De quina manera es pot resoldre la bretxa de gènere en pensions? Doncs, com reivindiquen des de COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions), igualant les pensions al SMI (Salari Mínim Interprofessional).
Així les coses, hem de continuar lluitant, eixint al carrer el 8 de Març, dia de la DONA.
