Des de fa un temps m’inquieta la uniformització de totes les joventuts dels partits polítics tant estètica com ideològica. Ara mateix em costa molt distingir un jove de noves generacions del PP d’un jove de JovesPV de Compromís. Sembla com si les joventuts dels partits hagueren contractat els serveis del mateix assessor d’imatge i els haguera dit a tots: vestiu-vos com per a no espantar a les dones majors que ixen de la missa de 10 al teu poble. I bé, si la uniformització fora només la roba, no passaria res, però el problema és que és també ideològica.
Els politòlegs han decidit que els missatges buits són els prioritaris en la comunicació política dels partits polítics, joventuts incloses. Així que només s’escolten missatges com que són la joventut que mira al futur amb un somriure, que treballa amb valentia per a millorar la vida de les persones, que vol un món millor o fins i tot una casa per a follar com fan les joventuts de Más Madrid. Els qui critiquem esta uniformització o la inexistència de missatges i accions polítiques som insultats i acusats d’adultcèntrics, com si la gent jove no fora adulta.
Les joventuts des de fa temps s’han convertit en una pedrera d’aspirants a càrrec en el partit. A diferència dels futbolistes que han d’entrenar i fer gols per a pujar al primer equip, en les joventuts dels partits l’únic que has de fer és aplaudir molt fort a les postures oficials de la direcció i esperar amb paciència, que arribe el moment o ocupar la quota de joventuts que s’han creat als partits per a representar la gent jove a les llistes. A Compromís tenim un fum de dirigents que entraren a les joventuts amb 18 anys, que els posaren de regidors en un poble i que ara són diputats o assessors, no havent fet altra cosa que el polític.
Em podran dir que en realitat treballen molt i que porten des de sempre treballant pel partit, no ho dubte, però jo no veig cap prova. Entre al web de jovesPV i consulte l’últim i únic magazine de les joventuts amb data desembre 2022 i no trobe cap diferència entre esta revista, un full parroquial de la catequesi, la revista d’una escola concertada de monges o l’anuari d’un equip de futbol qualsevol. Només fotos amb gent posant, abraçant-se, somrient o portant pancartes amb lemes prefabricats. I si llegeixes la ponència política, res nou, sense objectius clars, tot molt neutre, una política com per a no molestar.
Trobe a faltar mobilitzar la gent jove a les universitats i els instituts. Trobe a faltar la presència de les joventuts dels partits en concentracions, manifestacions, desnonaments i protestes. Només hi trobes el directiu de torn que es fa la foto darrere de la pancarta, per a fer el post de rigor i buscar validació en xarxes per a justificar l’existència d’un col·lectiu jove. Trobe a faltar els cartells, les enganxines, el vandalisme inofensiu, les pintades. Em diran boomer potser i segurament ho siga, però enyore el que es feia en el «llunyà» 2015, i que va servir per a tombar 20 anys de dreta al País Valencià.
Pense que les joventuts dels partits, i les de Compromís en especial, s’han refugiat en l’estructura del mateix partit i se senten molt còmodes. Els ofereixen recursos, finançament i possibilitat d’ascens si no són conflictius. A canvi només han de fer l’esforç de somriure, abraçar-se i fer excursions per trobar-se amb les joventuts amigues. I el pitjor de tot és que eixe comportament el porten al partit una vegada que deixen de ser joves. Només cal vore la comunicació que fan els nous diputats estatals i nacionals.
Fer política a ca Compromís ha anat evolucionant i si ja ens era insuportable esta idea de fer-se fotos per postureig, ara assistim a la tinderització de la política. Es busca construir un perfil per a fer matchs, amb no sé ben bé el què, perquè els qui votem no els busquem, només volem votar gent per a canviar les coses, és a dir, fer les revolucions que necessitem. Tindre davant fotos de gent amb cossos i vestits normatius que no sabem si ens vol representar o vendre compreses a l’estil dels 90, no ens anima a votar. I sincerament, dubte molt que als adolescents actuals, els agrade eixe estil de fer política. És més, sembla que l’esquerra està perdent una generació sencera i, si este fet no planteja cap pregunta, ho estem fent molt malament.
