Fa uns quants dies, Santiago Abascal, líder del partit d’extrema dreta Vox va manifestar en la xarxa X que feia falta confiscar i afonar el barco Open Arms, per a que “servisca d’advertiment de quin serà el final que els espera a tots els multimilionaris i polítics que promouen la invasió d’Europa”. Vaixell que es dedica a missions de rescat humanitari de migrants, accions protegides pel dret internacional marítim i humanitari. Tot seguit d’eixes manifestacions, gran part dels mitjans de comunicació es van fer ressò d’eixa incitació a la violència.
A continuació, qualsevol lector, teleespectador o radiooient espera que hi ha haja una acció de la justícia directament, a través de les forces de seguretat o denúncia d’alguna organització democràtica de les que vetlen per la convivència i el benestar de la ciutadania. Una denúncia per a investigar si eixa imprecació va ser certa, i si va ser aixina, imputar, com es deia abans, a eixe “cavaller”, per incitació a la violència, foment de l’odi o altres manifestacions que atempten contra la concòrdia i la pau. Però, per ara, que sapiam, no s’ha produït ninguna acció investigadora per part de cap jutjat, fiscalia o forces de l’orde. Sí que han fet denúncia en la Fiscalia de Canàries per eixes manifestacions Sumar, Podem, CCOO i UGT.
¿Algú s’imagina a Gabriel Rufián, a Ione Belarra o a Joan Baldoví fent crides a parats per a invadir supermercats i endur-se el menjar sense pagar, o a un capellà, conscienciat de l’explotació laboral, fent una homilia invitant immigrants a collir i a vendre pel seu compte les tomaques que han cultivat en els hivernacles d’Almeria, o a un contestatari pintant o mostrant un retrat de la Mare de Déu en minifalda? Això no ha passat, però si passara serien acusats i imputats per incitar a la violència o per ofendre els sentiments religiosos (el retor traslladat, clar), amb les conseqüències “pertinents”.
Abascal deu pensar que té butla, perquè animar a afonar un barco, sense conseqüències judicials, és “tindre llicència per a fer qualsevol cosa que a un altre no se li toleraria”. Per exemple, no se li ha tolerat als rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats a presó per enaltiment del terrorisme, fomentar l’odi ideològic, invitar a matar un guàrdia civil, etc., atrocitats del mateix calibre que les proferides per Abascal. Però estos, sentenciats a presidi i el líder feixiste sense ser imputat. I per a que es veja que en tots els àmbits hi ha classes, també han sigut condemnats a presó dos “patriotes”, segons notícies de dies passats, per xenòfobs. Un per instar en les xarxes socials a “tirar a matar” a persones migrants, i l’altre, per insults racistes al futbolistes de l’Athletic de Bilbao i de la selecció espanyola de futbol, Iñaki Williams. Però són xenòfobs sense jerarquia, i per això a la presó, no com Abascal, a qui la seua superioritat jeràrquica, pareix que li atorga butla.
L’aire que van prenent l’ultradretà Abascal i els “patriotes” de Vox s’ha de parar, entre altres accions, fent “pedagogia” del seu programa i pensament polítics. Este grup preconitza la privatització generalitzada de l’educació, de la sanitat, de la Seguretat Social, del sistema públic de pensions, i, en general, de tot allò que siga públic i solidari per a la ciutadania. Això significa el desmantellament dels sistemes públics d’educació, de sanitat, de la Seguretat Social, de les pensions i la seua substitució per empreses privades de manera generalitzada. Vol dir que l’escola pública, com a molt, seria residual, la “normal” i/o de qualitat seria de pagament; la universitat, per als rics; la sanitat estaria majoritàriament en mans d’empreses privades, i accedir als seus servicis seria pagant, al comptat o amb afiliacions a mútues o assegurances privades de pagament, amb les condicions establides d’acord amb criteris de guanys; la Seguretat Social pública seria residual o, pràcticament, inexistent; les prestacions públiques per desocupació o per malaltia desapareixerien, o serien per a supòsits de difícil compliment; el transport públic sofriria una enorme minva en benefici del transport privat i rendible. I aixina tots els servicis necessaris per a la ciutadania. I tot això, acompanyat d’una baixada generalitzada dels impostos i les cotitzacions públiques que fan realitat eixos servicis. És a dir, capitalisme en estat cru i salvatge, més diferències i bretxes socials. Els rics, més rics, i els pobres, més pobres.
Els i les que depenen d’un salari o del seu treball propi, i que ara donen suport a Vox, caldria que feren un pensament i eviten que Abascal i els seus seguidors tinguen capacitat de decisió governamental i els impedisquen afonar ningun barco.
