L’altre dia vaig sentir Carlos Mazón explicant una de les que sembla ser mesures estrela del seu govern per a la recuperació dels estralls de la dana: l’abonament turístic perquè les persones de les zones més afectades reben tres-cents eurets per a… fer turisme! Clar que sí, perquè es relaxen, perquè gaudisquen a tot confort i perquè una vegada més una part de l’erari públic vaja a parar a les butxaques de l’hostaleria. Això els de las paguitas. Neoliberals per a qualsevol cosa que implique redistribució o serveis socials, però sempre disposats a transferir diners dels nostres impostos als empresaris amics. En això cal reconéixer-li coherència. Crec que tots i totes tenim clar que si es va resistir tant a donar l’alarma o fins i tot a posar-se ell mateix en mode emergència no només és perquè no anava a perdonar un dinarot en bona companyia, sinó també perquè eixe cap de setmana hi havia pont. I les prioritats són les que són, no siga cosa que una alarma a temps generara cancel·lacions.
En sentir la notícia aquesta de l’abonament subvencionat vaig renovar una vegada més la meua indignació contra Carlos Mazón. És una habilitat que té. Cada dia sents la seua veu dient qualsevol cosa amb la tonadeta que es gasta i et posa les piles. Si parla de la dana perquè mostra el que de veres li importa del tema, i si parla d’una altra cosa, pel mateix motiu. La publicació que va fer parlant del Benidorm Fest era també antològica en eixe sentit.
Però com cal ser just, vaig recordar que això de bonificar viatges per a garantir els guanys de l’hostaleria és una mesura original del Botànic. I és que si hi ha una cosa que genera consens entre el PP i el PSOE (amb Compromís de convidat complaent) és que el País Valencià ha de dedicar-se al monocultiu del turisme i que l’hostaleria és el sector econòmic més important, encara que els guanys es concentren en poques mans i genere pobresa, ocupacions amb condicions molt dolentes, explotació i de pas gentrificació i (més) especulació immobiliària. Sous baixos en municipis amb vivendes cares, la tempesta perfecta, que en diuen. I, vaja, no tornaré a contar batalletes sobre la meua etapa a Ràdio Gandia perquè ja canse, però una cosa que vaig tindre clara és que havia d’anar amb compte de clavar-me amb l’hostaleria i amb el sector d’importació de madrilenys de temporada, perquè et cridaven a l’ordre. Que després la contribució valenciana al govern de Madrid, i per a més ironia al Ministeri de Ciència i Innovació, siga qui és ja és una manera com qualsevol altra de reblar el clau.
Per si se’ns estava oblidant, el president del Govern d’Espanya va dir unes paraules l’altre dia, trobe que en Fitur, que em van deixar bocabadat. No perquè em sorprenga, és clar, sinó per la impudícia amb la qual va dir el que va dir. Sembla que una manera amb la qual els espanyols i les espanyoles poden mostrar la seua solidaritat cap a València és vindre a fer turisme. No només perquè així ens donaran a menjar, que és el que diuen sempre els madrilenys més grollers quan se’n venen amunt en les xarxes socials i expressen sense censura el seu supremacisme, sinó també perquè els necessitem des del punt de vista emocional. I això que sembla quasi paròdic és literal.
En això, doncs, semblen estan d’acord: Carlos Mazón, María José Catalá, l’exportadora de mascletades, Pedro Sánchez i molt probablement la ministra de Ciència i Innovació, sempre a les seues ordres i també avalada per l’experiència prèvia i el seu full de serveis en pro del turisme. En el repartiment geogràfic de funcions, al País Valencià li toca ser destí turístic, zona d’esplai, i la nostra funció, com va escriure amb molt de trellat Ricard Chulià, ser cambrers, agraïts a més, dels madrilenys, madrilenyes i altres espanyols de debò. Sí senyor, moltes gràcies per l’immens gest solidari que és permetre que li pose una cervesa. No importa que s’ha assolat una de les zones industrials i logístiques més important del país perquè posar-li eixa cervesa ens salva i ens redimeix. Eixe és el nostre monocultiu. Eixe el nostre futur. La “Comunitat Valenciana” serà turística o no serà, lema de Carlos Mazón que és també una amenaça i amb el qual Pedro Sánchez sembla estar completament d’acord. Si això no és ser una colònia, ja em direu què és.
Per cert, que tinc entés que una cosa anomenada Sumar forma part del govern d’Espanya, sí, d’aquest govern promotor del turisme solidari amb els pobrets valencians. I crec recordar que Compromís forma part de Sumar. Ja he escrit hui que se n’hauria d’eixir? No? Doncs ja tarda.
