L’empresa McDonal’s està present a l’Estat espanyol des del 1981, i actualment té més de 483 restaurants repartits per totes les comunitats autònomes, que generen uns 23.000 llocs de treball directes. Estem parlant d’una gran empresa multinacional, amb una gran capacitat econòmica per a estudiar el mercat i per a difondre missatges comercials. El mateix es podria dir de Burguer King, una empresa de restauració amb més de 14.000 restaurants en 100 països, i que fa poc ha obert un restaurant a Vinaròs.
El cas és que a les pantalles tàctils de comanda dels restaurants Mcdonald’s o Burguer King, tant de València com de la resta del País Valencià, no és possible fer servir el valencià en la selecció d’una hamburguesa. Hi podem trobar la informació en algunes llengües, entre les quals no es troba el valencià. En la nostra mateixa llengua pròpia, sí que es pot demanar un producte als McDonald’s o als Burguer King de Catalunya i de les Illes Balears. Estem parlant d’una opció lingüística individual del consumidor. Com és possible que empreses multinacionals amb l’experiència de McDonald’s i de Burguer King no facen servir el valencià?
La realitat és que la normativa de consum valenciana, concretament l’art. 8.1 de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries, determina que «les persones consumidores i usuàries tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana». En el comerç, tenim el dret de fer servir el valencià, però això s’entén només com un dret d’expressió de la persona consumidora. Amb això ja en tenim prou?
Al mateix article 8.2 de l’Estatut de les persones consumidores s’afirma rotundament que «la Generalitat ha de fomentar l’ús del valencià en les relacions d’empreses i professionals amb les persones consumidores i usuàries». També es parla ací «d’adoptar mesures perquè les condicions generals dels contractes i les ofertes comercials es faciliten també en valencià, especialment les relatives a serveis bàsics». Tenim un marc legal que faria possible que l’oferta comercial d’empreses com McDonald’s o Burguer King es comuniqués també en valencià.
El dret a fer servir el valencià no significa només el dret d’expressar-se per part del consumidor. La ciutadania també té el dret a rebre informació en valencià. Tenir un dret lingüístic significa tenir dret a fer servir una llengua en una situació de consum, i en general en qualsevol situació comunicativa. I, quan parlem d’una gran empresa, l’ús de la llengua pròpia d’un territori hauria de ser una mostra més de la seua responsabilitat corporativa.
