Ningú no t’obliga a llegir, Maria Pombo. N’hi ha molts com tu. Fins i tot conec gestors culturals que no lligen. Sorpresa? No, veritat? Però és tota una altra cosa afirmar que “hay que empezar a superar que hay gente que no le gusta leer. Y encima no sois mejores porque os guste leer”.
Si hagueres volgut dir que un analfabet pot ser igual de bona persona que un bibliòfil et donaria la raó, Maria. Fins i tot doblaria l’aposta: un que no sap llegir és capaç de ser millor persona, en termes morals, que un lector voraç. De fet, els primers Homo sapiens no llegien senzillament perquè no disposaven d’escriptura, ni per descomptat de les comoditats que tu gaudeixes. Ho sabies, no? Trobe que coincidirem que, tot i ser illetrats, estimaven els fills i cuidaven l’entorn. Molt més que tu. El consum ostentós, de fet, és molt insostenible.
Tothom sap que no és això el que has dit, tanmateix. Explicitaves que en una societat alfabetitzada, on pràcticament tothom sap llegir, podem fer-ho o no, pot agradar-nos o no, i que seria ben igual, una cosa i l’altra. I t’has quedat tan ampla. Tanmateix, aquesta no és una opinió respectable, igual que no ho és que la Terra és plana, que les vaccines són microxips per a dominar-nos o que les dones i els negres són éssers inferiors. Simplement perquè el planeta és esfèric, les vaccines han suposat un gran avanç per a la salut humana i les dones i les persones racialitzades són iguals en dignitat que la resta, amb el benentés que tenen més difícil accedir a la igualtat real, particularment per culpa de persones privilegiades com tu.
T’has preguntat per què tota mena de dictadures prohibeixen un bon munt de llibres, malfien de la cultura i persegueixen professors i escriptors? O per què els nazis cremaren llibres i els franquistes establiren una censura asfixiant? O per què prèviament l’Església catòlica publicà una llista de llibres desviats, l’Index Librorum Prohibitorum?
Al cap i a la fi, la bibliofòbia no és sinó una variant de l’antiintel·lectualisme. I els feixismes i els populismes freqüenten l’odi als intel·lectuals. Els nacionales, de fet, s’acarnissaren amb els professors. A la Batalla de València foren el blanc preferit dels blavers. T’has preguntat, Maria, si és casual la coincidència de les celebritats d’Internet i la pujada de la dreta extrema?
Llegir ajuda a molt, també qüestionar l’status quo. Però a tu ja et va bé les coses com estan. De fet, actues com una apologeta d’una societat harmònica on els de dalt s’ho mereixerien. En un intent maldestre d’arreglar els comentaris bibliòfobs que amollares, asseguraves que t’interessen llibres d’autoajuda i de coachers i influencers, com tu mateix. Al capdavall, no sé què és pitjor, no llegir o llegir porqueria, xarrameca individualista i narcisista, que legitima la teua visió del món, sense el filtre de la crítica o de l’humor.
A més, creus que eres l’ama del teu temps i que pots dedicar-lo a activitats més creatives o productives que la lectura. I vantar-te’n. Les creences són això, creences. En aquest afer també estàs equivocada. Les conviccions són construccions socials de naturalesa cultural i estan condicionades per diversos factors, com la classe, l’edat o l’hàbitat, o el capital sexual, entre d’altres.
De fet, eres filla de “Vituco” Pombo, un senyor ric, publicista i empresari de restauració, la qual cosa t’ha obert portes que molts altres tindran quasi sempre tancades. I ha facilitat que alces un cos desitjable per a milionaris amb escàs capital cultural com ara els jugadors de futbol professional. Tu, que captes l’esperit del (teu) temps, saps que llegir (per a tu) no és necessari. En el teu entorn distintiu, sobretot per a les dones, és més important el bòtox que la lectura, el fons d’armari que no les obres impreses. Però no ho és per a la resta, als qui menysprees. Comptar amb una gran audiència hauria d’implicar una gran responsabilitat. I estalviar-los bajanades.
Estàs convençuda, així mateix, que el gran nombre de followers te’ls has guanyat. Una veritat a mitges, a tot estirar. Si hagueres llegit amb una certa atenció Pierre Bourdieu comprendries que les classes mitjanes i, segons com, les baixes, aspiren a imitar-vos. I, com que els has obert ta casa i ta vida, per a fer diners, t’observen. Els rics generen més atenció que els sense sostre. Per què serà? Ho has rumiat?
No cregues que tots els teus seguidors t’admiren, però. Molts també se’n burlen. En valencià, els estrats populars sempre s’han rist dels senyorets. Podries llegir l’antropòleg James C. Scott i ho capiries. Al seu llibre Weapons of the Weak: Everyday Forms of Peasant Resistances documenta com, a més de l’acció, la falsa obediència, la ignorància fingida, la dissimulació i la difamació als poderosos són instruments de resistència, les seues armes.
Per als fills dels treballadors llegir i estudiar ha estat un dels principals mecanismes d’ascens social. Quin altre tenen per a progressar? Però a tu t’interessa que els de baix accepten el seu destí subordinat. En les darreres dècades, a sobre, heu avariat l’ascensor. Els rics pagueu menys impostos que la resta. I les desigualtats acreixen. A tu et va millor i a la majoria pitjor.
El llenguatge és un dels principals mecanismes per a pensar. De fet, costa molt expressar pensaments complexos en una llengua que balbucegem. Llegir ajuda a raonar i a expressar-se. És una finestra que obri possibilitats… i fins i tot que guareix. Ara mateix estic llegint El jardiner i la mort, de Gueorgui Gospodínov. Parla de la mort de son pare. Commou i corprén. Esquitxa “la realitat del necessari bany de la ficció que ens permet enfrontar el món per a fer-lo habitable”, com escriu Joan Benesiu en la ressenya per a La Veu dels Llibres. Benesiu és un bon escriptor i alhora un lector agut.
Pots no llegir, Maria. Ja t’apanyaràs. Però no dones a entendre que la lectura és un fenomen irrellevant o prescindible. No empobrisques els teus seguidors.
