«Váyase a la mierda!», el 21 d’octubre farà 26 anys d’eixa renomenada frase, pronunciada per l’actor Fernando Fernán Gómez. «A la merda!», ja està bé… Dir-ho, portar-ho a la boca no resulta senzill. L’actor, de reputat mal caràcter, la va mamprendre amb un periodista, emprenyador, que segurament estava fent la seua faena; faena emprenyadora probablement. No tot en la vida cau bé. I, de vegades, un, una, esclata. I no fa res si ho verbalitzem. Recordem també la impagable intervenció a les Corts espanyoles, fa vint-i-un anys, de l’enyorat diputat de la Chunta Aragonesista, José Antonio Labordeta, enviant a la merda la bancada de la dreta que, com tantes vegades, intentava callar-lo a crits, amb la impunitat -intacta encara hui- dels hereus de la dictadura franquista. I és que enviar algú a la merda fa bé a l’esperit, descansa. Així que vist el que hi ha, no ens vindrà gens malament seguir els passos de tan il·lustres personatges.
Ara resulta que hem de traduir al català el poeta valencià Vicent Andrés Estellés! A la merda!, ja està bé… 3.268 euros de finançament per càpita a Extremadura, 2.841 al País Valencià; uns 400 euros de menys per als valencians. A la merda!… Alacant la segona ciutat més bruta de l’Estat i amb el segon barri més pobre de tot Espanya, mentre els artífex del desastre municipal són exculpats pels tribunals. A la merda!… Dos llengües territorials, una obligatòria (castellà), i l’altra opcional (valencià), desigualtat legal de llengües que dona peu a «hábleme en cristiano», o a «la libertad» del qui obliga i ha obligat a engolir-se la llengua a d’altres. A la merda!…
«Los impuestos son un robo», però que em paguen amb ells l’escola privada de mongetes per al xiquet o la pensió del iaio. A la merda!, ja està bé! «Si se contamina un río, dónde está el mal?», diu Javier Milei. A la merda!… Homenatjar les víctimes del franquisme? No, no! A la merda!… 12 hores de faena al dia per 800 euros al mes. A la merda!… Viure a casa dels pares amb més de trenta anys, per no poder accedir a un habitatge, a la merda! Representants polítics que creuen que negociar és concedir… A la merda! Dreta i extrema dreta que s’oposen a la pujada del Salari Mínim Interprofessional, que prediquen l’espanyolització i uniformitat dels pobles, que volen controlar la Sala Segona del Tribunal Suprem per darrere. A la merda! Homes, dones, ja està bé!
Continuaríem i, potser, no acabaríem. Però deixem-ho estar per ara. Mirem-nos el melic, i contestem: tot és criticar? Tot ha de ser posar en solfa el que veiem que no està bé?… Haurem de posar-nos a treballar, a fer coses per nosaltres mateixos i per als altres. Això és el que importa. I es tradueix a fer avançar, a estendre, els drets de totes i per a tots, o fer-los retrocedir. Analitzar, parlar, triar una opció o l’altra, estudiar, treballar per una vida millor; o, per contra, parar el món, conservar el que hi ha, no analitzar però sí muntar i fer rodar fakes o boles sobre la realitat que no ens interessa. Això és… A la merda!, ja està bé! Ah, per cert, Paco Camps, visca el País Valencià!
