Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El 23 de març està convocada una vaga per la immersió lingüística als centres educatius de Catalunya. Impulsada pels sindicats USTEC-STES (IAC), Intersindical-CSC, COS i SEPC, compta amb el suport de nombroses entitats de Catalunya i de la resta de territoris de parla catalana. És una resposta a les sentències del Tribunal Suprem i del TSJC, que han ordenat que l’ensenyament a Catalunya siga en castellà en almenys el 25% de les hores de docència.
Les sentències van ser motivades per la presentació d’un recurs del govern espanyol a diverses resolucions del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya sobre l’ús de les llengües vehiculars als centres docents. El govern espanyol va recórrer contra el model lingüístic de Catalunya, que ha estat aplicant-se des de fa dècades. Un model que ha comptat amb un gran suport i consens social i polític i que garanteix que en acabar els estudis obligatoris, tot l’alumnat domine el català i el castellà. De fet, segons les dades del Departament d’Ensenyament, des del 2005 només 80 famílies havien demanat fer les classes en castellà. Aquestes dades confirmen la gran acceptació social del model d’immersió lingüística entre la societat catalana i la posició minoritària de les persones que hi són contràries.
No existeix un conflicte lingüístic, existeixen sentències que trenquen la cohesió i la convivència social i lingüística i que van en contra de la sobirania popular. No obstant això, el govern espanyol va recórrer les disposicions de la Generalitat de Catalunya per impedir que s’avance en el procés de la normalització de la llengua catalana. És evident que darrere dels recursos i de les campanyes polítiques contra el català està l’enèsim intent d’assimilació lingüística que tant d’interés desperta en determinats ambients polítics, socials i mediàtics de l’estat. El govern espanyol s’oblida molt sovint que està obligat a complir i fer complir les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELROM), que protegeix el català i altres llengües com el basc, el gallec, l’asturià o l’aragonés, i que ha de garantir les mesures adients per al seu ús i ensenyament en tots els àmbits, també l’educatiu, entre les quals es troba la immersió lingüística. Un oblit que també comparteixen el TSJC i el Tribunal Suprem vistes les sentències que emeten i que són totalment contràries a la CELROM.
La reacció de la societat catalana a aquest atac ha estat exemplar. El passat 18 de desembre milers de persones es van manifestar a Barcelona convocades per Òmnium Cultural i per nombroses entitats catalanes. La comunitat educativa ha respost de manera unànime a favor de l’escola en català. De fet, es farà una vaga com a resposta a unes sentències que tenen poc d’educatives i pedagògiques i molt de polítiques al servei de les classes dominants espanyoles. Ara, les entitats convocants de la vaga reclamen més fermesa i compromís de les institucions públiques catalanes amb la llengua i que no es pleguen davant les sentències ni els xantatges a què ens veiem sotmeses les persones catalanoparlants. És per això que, entre les reivindicacions, a més de la defensa de la llengua catalana com a llengua vehicular en tots els nivells educatius, des d’infantil fins a la universitat, també es reclama l’establiment de normes jurídiques que protegesquen el treball del personal dels centres docents en l’aplicació de la llengua catalana com a llengua vehicular, l’assumpció del Departament d’Educació de tota la competència en matèria d’aplicació de la immersió lingüística i l’augment pressupostari que es destina als centres docents per acollir l’alumnat nouvingut que no coneix la llengua catalana.
La defensa del català com a llengua vehicular també afecta les valencianes i valencians directament. La lluita a favor de la immersió lingüística a Catalunya també és la nostra lluita. Nosaltres també defensem que el valencià siga la llengua vehicular del nostre sistema educatiu, que tot l’alumnat el domine plenament en acabar els seus estudis obligatoris i que el puga usar amb normalitat en la seua vida. Els nostres territoris estan enllaçats per la llengua. Per això, volem que les institucions i les entitats dels nostres territoris treballen coordinadament per impulsar i normalitzar-ne l’ús i ensenyament i per avançar envers una veritable igualtat lingüística. Perquè el català no es toca.
