El proper 15 d’octubre tindrà lloc una gran manifestació a Madrid. El moviment pensionista, el sindicalisme de classe combatiu i nombrosos moviments socials han convocat la mobilització per defensar els salaris, les pensions, el treball digne i els serveis públics. Aquesta no serà ni la primera ni la darrera acció convocada per reivindicar els drets de les treballadores i treballadors davant les crisis que estem patint. El passat 15 de setembre, a la ciutat de València, la Coordinadora Valenciana en defensa del sistema públic de pensions i els sindicats CNT, CGT i Intersindical Valenciana van convocar una concentració. A més, a molts pobles i ciutats del País Valencià i de l’estat espanyol s’han convocat accions reivindicatives. L’1 d’octubre eixirà una marxa des d’Alzira cap a Madrid que se sumarà a la manifestació.
Les mobilitzacions van més enllà de les reivindicacions de les persones pensionistes. Aquestes s’adrecen al conjunt de la classe treballadora, siga quina siga la seua circumstància laboral. L’origen situació que travessem en aquest moment milions de persones és el mateix, per això cal una resposta transversal, unitària i conjunta com la del 15 d’octubre. A aquesta acció estan cridades, a més de les persones pensionistes, les treballadores i treballadors en actiu, els col·lectius precaritzats, les que pateixen la pobresa i les desigualtats i tota la gent que treballa i lluita per defensar els drets laborals, socials i econòmics que ens pretenen arrabassar.
Les organitzacions convocants exigeixen augmentar els salaris i pensions segons l’IPC real, acabar amb la bretxa de gènere, garantir un treball digne i estable davant la precarietat laboral, fer una auditoria pública de la Seguretat Social, posar fi a les retallades i a la privatització d’allò públic, defensar la sanitat i els serveis públics, derogar la Llei Mordassa i garantir els drets socials com l’habitatge, la dependència, l’educació i la salut. És a dir, es tracta d’impedir que les crisis les tornem a pagar les de sempre i d’avançar envers la transformació social.
La lluita per aconseguir aquestes reivindicacions ens interpel·la a totes i tots. La mobilització social i laboral és el camí per fer front als efectes de les crisis i de les polítiques neoliberals. Cal prioritzar a l’agenda política les necessitats reals de la gent. Les mesures dels governs han d’anar molt més enllà. Si no és així, les nostres condicions de vida seguiran empitjorant, la pobresa i les desigualtats socials i territorials augmentaran i es condicionarà greument la vida i el futur de milions de persones, en especial les més vulnerables. Per això, la mobilització convocada per al 15 d’octubre és necessària per pressionar els governs i les patronals. Una mobilització que no és un acte aïllat sinó que tindrà continuïtat al llarg dels propers mesos i que pot ser l’espurna, l’espurna que incendie la praderia.
