Ja fa uns quants anys que vull desconnectar dels problemes del nostre sistema educatiu. Hi ha, però, notícies que em toquen el tendre i no puc evitar comentar-les. Llig, en aquest diari, que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià atén el recurs dels sindicats i suspèn l’obligatorietat dels àmbits en el 1r de l’ESO. Una suspensió que veurem les conseqüències que té en els centres educatius ara que els horaris ja estan fets. No vull entrar en el tema de si m’alegra o m’entristeix aquesta resolució de la justícia valenciana. Només vull fer una petita aportació a una qüestió que hauria de ser motiu de debat dels especialistes i no motiu de cap tipus de confrontació. Evidentment, entenc perfectament que els sindicats defensen els interessos dels treballadors i que la Conselleria, els de tota la comunitat educativa, sobretot, els dels alumnes. No puc, però, traure l’entrellat com, al final de cada historieta d’aquestes, són els jutges qui decideixen, sense saber-ne res, de pedagogia, ni de sociolingüística, ni… Són qui estan regulant moltes coses del nostre sistema educatiu. Evidentment, això significa un fracàs de la política.
Tampoc no vull discutir la conveniència pedagògica d’agrupar en un àmbit diferents matèries. Ja se n’ocuparà qui li pertoque. Només vull aportar la meua modesta opinió a un aspecte del problema que, crec, que conec bastant bé. Primer que res, cal dir que el tema dels àmbits no és una cosa que s’hauria d’aplicar a tot l’estat espanyol de la mateixa manera, perquè la realitat lingüística, com ara, d’Extremadura no és la mateixa que la de Catalunya. I, cap de les dues anteriors no és la del País Valencià. Si s’apliquen els àmbits a Extremadura, hi ha la garantia que els alumnes treballaran, d’una manera o altra, els continguts de l’assignatura de castellà, de la llengua dels alumnes. Si més no, faran servir la llengua com a instrument d’aprenentatge. De la mateixa manera, a Catalunya tenen la voluntat que el català siga la llengua vehicular de l’ensenyament —la voluntat del seu Govern i tots els impediments dels de sempre. El cas del País Valencià, però, és diferent. Només cal plantejar-se una pregunta que jo us la conteste de seguida. ¿Amb els àmbits, quedarà garantit l’ensenyament del valencià? Ja us dic que no. Per exemple, a l’Institut Joan Fuster de Sueca us assegure que sí, però a… No cal dir noms, però heu de tenir clar que no estarà garantit en molts centres concertats i privats i en nombrosos públics de determinades zones del país que la llei considera zones de domini lingüístic valencià. Centres on l’assignatura de valencià, d’una manera o altra, s’imparteix amb el seu horari, però que, amb els àmbits, desapareixerà. L’administració no està en condicions de garantir la continuïtat de l’aprenentatge del valencià. I no vull parlar del paper de la inspecció i de qui la controla i… M’estranya molt que, malgrat l’experiència de molts alts càrrecs de la Conselleria d’Educació, s’ignore aquesta realitat. Ja fa temps que haurien d’haver après que una cosa és fer una normativa i una altra és poder aplicar-la. I ho dic perquè ho he viscut. Fa un bon grapat d’anys, per decret, es va decidir que les assignatures de Socials i Naturals s’havien d’impartir en valencià. Malgrat el decret, en moltes zones del país, i no cal anar molt lluny, es van oblidar de la normativa de Conselleria i la inspecció educativa, tan dura en segons quines ximpleries, mirava cap a un altre costat. És a dir, que no va ser del tot un fracàs, però tampoc no va ser una realitat. El que passarà ara és que una assignatura consolidada deixarà d’impartir-se en bona part del país.
Com que es tracta d’una aportació de bon rotllo, no vull parlar de conspiracions, ni de foc amic, encara que jo he conegut com es destituïa un conseller a través d’uns problemes creats per la circular que regulava el funcionament del curs. Foc amic disparat des del mateix partit que controlava la Conselleria. No vull creure en conspiracions, però aquest curs, en què hi haurà eleccions, comença amb aquestes batalletes. I més encara quan se sap, o s’hauria de saber, que amb aquesta mesura, l’assignatura de valencià estarà en perill. No, no vull creure en conspiracions, però la columna vertebral de Compromís o Més, o com es diga el partit valencianista, sempre ha sigut els treballadors de l’ensenyament. Anar contra l’assignatura de valencià és anar contra la seua línia de flotació. I sí, l’assignatura de valencià estarà en perill. No, no som Extremadura.
