Noranta anys després de la signatura de les Normes de Castelló, aquell 21 de desembre de l’any 1922, no sabeu com m’agradaria dir que la nostra llengua té una salut de ferro, que de nord a sud del nostre país, podem viure plenament en valencià. Que existeix una immersió lingüística en valencià que ha facilitat una generació de xiquetes i xiquets, que no sols saben parlar valencià correctament, sinó que també l’escriuen. Que el funcionariat públic t’atenen en valencià o que les empreses privades de serveis equiparen el valencià al castellà. No sabeu com m’agradaria poder engegar la televisió i veure la televisió pública catalana i de les Illes amb normalitat com veiem la nostra. És més, com m’agradaria que fins i tot l’equip socialista de l’ajuntament de Cabanes començara de debò a tindre empatia per ella, i no haguérem d’anar cada mes darrere d’elles per fer complir la llei i denunciant a un síndic de greuges molt poc efectiu.
No sabeu com m’agradaria anar als comerços del meu país i no haver de passar la humiliació i les males formes d’aquells totalitaris que no volen aprendre ni entendre el que per a ells, i dintre del seu analfabetisme i poca cultura, consideren un dialecte. Com m’agradaria tot plegat normalitzar tota aquesta situació i que la dreta valenciana no tractara de polaritzar la societat per aconseguir els seus fins polítics i electorals. Perquè el meu valencià, el català de totes i de tots, no és menys que cap altra llengua, ni és cap dialecte, és la llengua que ens fa estimar, ens fa sentir i ens fa viure.
Com m’agradaria que l’estat espanyol deixara d’una vegada per totes de tractar-nos com la seua colònia, com si el nostre costum i la nostra llengua foren menys que les seues.
Com m’agradaria que l’àmplia majoria de la societat valenciana, orgullosa de tot allò que som, s’indignara en lloc d’agafar-s’ho de broma, una més, cada vegada que des del govern d’Espanya i les seues institucions ens menysprearen canviant els topònims oficials de les nostres comarques i pobles. Ni existeix cap comarca anomenada «Los Puertos», ni cap ciutat amb el nom de Castellón de la Plana. I cada cop que tot açò ocorre, la nostra dignitat com a poble, retrocedeix una mica.
En els darrers mesos he vist publicat un parell d’enquestes en el diari català La Vanguardia sobre la unitat de la llengua catalana al conjunt de l’àmbit lingüístic. Si heu anat llegint els meus articles en aquest mitjà o en el meu blog d’opinió política, ja sabeu què en pense d’aquests grans grups de comunicació, dirigits per les oligarquies econòmiques al servei del capitalisme extractiu, fet que em produeix no fer-los especialment cas, però em fa pensar, això sí. Segons els seus estudis, un 55% de catalans creuen que el català del nostre país i el del principat, són llengües diferents. Arran de les moltes campanyes de desinformació, impulsades, per una banda, des de la dreta i també des de pàgines web oficials dels ministeris de l’estat espanyol, on disgreguen a l’hora d’escollir entre valencià i català, fan que la confusió puga arribar a part de la ciutadania.
La tasca que desenvolupa la Plataforma unitària Castelló per la Llengua resulta cabdal a l’hora de dignificar i promocionar la unitat del català arreu de l’àmbit lingüístic, més encara quan la situació del valencià és, en aquest moment, de retrocés pel que fa a l’ús social. Per tenir una llengua viva ens ho hem de guanyar, i utilitzant-la és com finalment podem assolir la plena normalització lingüística.
Dissabte, a l’Alcora (l’Alcalatén), gaudirem novament d’una mostra reivindicativa de promoció i dignificació de la nostra llengua amb fira d’entitats, cultura popular, espectacle infantil i grups musicals, entre altres els catalans Ebri Knight.
Ara bé, tots els actes que s’han organitzat aquests darrers mesos, seran sols l’escalfament per la gran fita del 17 de desembre a Castelló de la Plana. Aquest acte central ha de ser la gran mobilització de país en defensa del nostre valencià, el català de totes i tots. El dissabte a l’Alcora, a banda de poder adquirir les últimes entrades anticipades a preu reduït, també desvetllarem el cartell complet de grups musicals que ens acompanyaran a Castelló.
Tenim una llengua per guanyar!!!
