S’apropa el dia més esperat de l’any per als valencians, però per als bons valencians, el 9 d’Octubre: la diada del País Valencià i potser el dia més polèmic de l’any. Com sempre, els bàndols continuen igual, que si «Día de la Comunidad Valenciana» o «Diada del País Valencià». Dos bàndols que es coneixen des del seu naixement i que fins i tot han de ser separats als actes reivindicatius de la ciutat per evitar disgustos. Seria un error separar la societat per bàndols i qüestionar com entén el nacionalisme cadascú, però per part meua també seria cínic acceptar actituds que ni compartisc ni vull al meu país.
Des de fa uns anys ha quedat ben palés com els blavers que li giren la cara a qualsevol fita i explicació històrica no van enlloc, ja tenen prou en creure que allò que pensen té rerefons històric i que la voluntat de convertir-nos en valencians espanyols els eixirà bé. El que realment em preocupa de fa poc és aquella postura agafada per certa gent (o molta, de fet) amb la finalitat de modificar (sense dir-ho ni acceptar-ho) el discurs blaver per a convertir-lo en un de neoblaver: més modern, més ajustat a la societat de hui dia, més valencià i no tant espanyol. Però sense eixa capa de superficialitat per a enganxar a qualsevol persona que es mostre més indiferent, són els mateixos que els d’abans, això sí, ara parlen valencià, valencià i només valencià, el català els queda desentés.
Per no caure en temes ja solucionats anteriorment, tota aquesta voluntat de ser els més valencians, i només valencians (i per a alguns una miqueta espanyols), té darrere la clara finalitat de desentendre’s del Principat. I no seré jo qui ara es pose a manifestar la unió de territoris perquè parlem del 9 d’Octubre, diada del País Valencià, però no oblideu (vosaltres, els que us desenteneu de qualsevol afecte si passa més amunt de Vinaròs) que l’acte commemoratiu va lligat de la maneta de les altres diades dels Països Catalans.
Totes les controvèrsies que conviuen en la societat valenciana han estat perfectes perquè la nostra política s’apodere d’elles i, a més, en faça campanya! Enguany la campanya de Compromís (malgrat estar activa ja fa molts anys), ha estat repartir senyeres (blaveres m’agrada dir-li a mi) perquè València lluïsca el color blau durant el proper diumenge 9 d’Octubre.
El govern ha estat intel·ligent, no ho negaré, però tota la intel·ligència per a arreplegar uns quants vots ha deixat enrere els anys on onejaven les pancartes de «País Valencià» el dia 9 d’Octubre pels carrers de València. No sorprén com l’evolució d’un partit ve coaccionada pels seus votants i el canvi de societat, però coincidint totalment amb Max Martí (via twitter @maxmartor), «alguna cosa em diu que quan un partit utilitza els recursos simbòlics ho fa perquè està necessitat de vots i/o mancat d’idees. Passar-se a la via populista onejant una bandera és patètic, decebedor i molt valencià».
La cosa sí que va d’ideologies i de nacionalismes, i tant. La cosa va d’història i de llengua, d’un país construït fa segles i en destrucció potser des del seu naixement. Un país que busca la reconstrucció per diverses vies i amb mil iniciatives diferents. El 9 d’octubre ha de ser nostre, de qui estimem el país i volem treure’l avant, lliure de feixistes i d’ideologies antiquades. Un País Valencià en construcció pels que realment l’estimem.
