Amb el 8 de març i, sobretot els darrers anys, gràcies al gran impuls que està prenent el feminisme, els mitjans s’omplen de continguts que denuncien les desigualtats de gènere i d’homenatges a les dones que treballen per erradicar-les, encara que a voltes siga de forma un poc sui generis. El 9 de març, però, tornarem a tenir uns mitjans que encara pateixen de forts tics masclistes. Deixem ací alguns reptes que es podrien prendre per tal que el 8 de març deixe de ser una excepció.
1. Deixar de sexualitzar les dones. Cal reconèixer la increïble capacitat de la majoria de mitjans per, siga quina siga la seua feina, veure en les dones, un tros de carn. Ja no són les models o les actrius, professions que en certa mesura tenen relació amb el físic, ni tan sols les esportistes –generalment joves i atlètiques- sinó que periodistes, cantants, polítiques, científiques també han de patir un escrutini constant sobre el seu cos. Per posar un exemple, el passat juliol, El Mundo es referia a la primera ministra finesa, Sanna Marin com «socialdemócrata y cañón». O molt més recentment, aquest gener, un columnista del mateix diari escrivia que «Melania Trump desnuda es como el firmamento goteando estrellas de semen».
2. Deixar de jutjar-les pel seu aspecte. És un nivell més «suau» que la sexualització, però encara més estesa és la constant valoració de les dones, no per les seues decisions, opinions o accions, sinó pel seu aspecte, siga la roba, el pentinat o fins i tot el maquillatge. Des de preguntar a una astronauta «com es maquilla amb gravetat zero» fins a fer un article sencer sobre els talls de cabell de les diputades de Bildu.
3. Abandonar el clickbaiting masclista. Digitals, esportius, premsa del cor i, fins i tot, mitjans considerats «seriosos» utilitzen qualsevol excusa per publicar imatges de dones nues o amb poca roba. I el motiu pot ser qualsevol, inclús la mort de la noia. Si la mida de la imatge és més gran que l’espai que ocupa el text, potser és que tan important no és la notícia.
4. Les dones no «es moren», les maten (en el cas que les maten, és clar). Malgrat que la cobertura de la violència masclista ha millorat els darrers anys, tant en quantitat com en qualitat, encara és habitual trobar titulars en què les dones «moren a mans dels seus marits». Per exemple aquest cas de fa només unes setmanes a València. I això segueix passant a pesar de les recomanacions de totes les expertes en el tema i de la constant campanya de denúncia de les feministes a les xarxes socials.
5. Justificar l’assassí o el maltractador. Contradient les recomanacions de tots els manuals i a pesar que no tenen cap interès informatiu ni, en realitat és una justificació, la cobertura dels assassinats masclistes continuen contenint dades com que «l’home estava molt enamorat», «la va matar per despit», «sempre estaven junts» o «feien molt bona parella». En canvi la víctima és culpabilitzada quan s’assenyala que «quedava amb homes joves», «va anar a casa [de l’assassí]» o «no havia denunciat».
6. Evitar el purplewashing. Les violacions als drets humans de les dones han de preocupar pel que són: violacions dels drets humans de les dones. Si un mitjà obvia habitualment aquests temes, o en fa una cobertura esbiaixada, però en un cas concret i amb motivacions diferents, estan fent el que s’anomena purplewashing. L’exemple més clar seria els dels digitals d’extrema dreta, que només informen de les violacions si aquestes les han comeses, presumptament, immigrants. O el sobtat interès que han tingut certs mitjans amb un judici per abusos a menors pel fet que l’acusat era l’exmarit de Mónica Oltra.
7. Augmentar el nombre d’expertes. Mentre que les dones són exposades pel seu cos, els mitjans continuen sent inaccessibles per a les seues idees. Segons dades difoses pel col·lectiu de dones periodistes Les Beatrius, només un 9% de les fonts expertes citades als mitjans de l’estat espanyol són dones. Segons un recompte del col·lectiu On són les dones als mitjans catalans, només un 29% dels espais d’opinió i tertúlia estaven ocupats per dones. El resultat? Una visió androcèntrica del món i, en els casos més extrems, articles com el de Melania Trump citat més amunt.
8. Acabar amb el sostre de vidre en les direccions dels mitjans. Malgrat que la professió periodística està molt feminitzada i ja hi ha més dones que homes a les redaccions, les direccions dels principals mitjans continuen controlades per homes. Un informe de la Unió de Periodistes publicat aquest mateix divendres assenyalava que dels 24 mitjans valencians, només cinc estan dirigits per dones.. Una situació que, potser, explica que algunes rutines costen tant de canviar.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
