No ho comprenem però és així. En quantes, en quantíssimes ocasions, els professionals de la comunicació no consideren o mesuren bé aquesta –la comunicació- i continuen escrivint o parlant com si fórem tots del gremi i, per tant, haguérem d’entendre tots els tics i missatges encriptats o altres dels professionals del món de la comunicació.
Bé, aquest comentari ve al cas en un moment de gran crisi de les energies i dels combustibles. De la seua inestabilitat d’abastiment, i com sovint ix en primera plana el preu, per exemple de l’energia elèctrica la unitat de la qual és el watt, però que es comercialitza en kW (1000 watts). De fa molts anys, totes les companyies subministradores així ho fan constar quan ens ho cobren. Tothom ho té clar, es contracta per kW, es paga per kW consumits i açò és una qüestió assumida i normal.
En els alts i baixos que hem esmentat adés, ha aparegut algun comunicador il·luminat que ha dit: «Vinga, animem una miqueta el pati que açò està molt avorrit!». I què se li ha ocorregut a l’il·luminat?, que per a parlar de les constants pujades i baixades (més pujades que baixades) que ens fan les companyies de subministrament, en lloc de parlar de kilowatts, ara tothom –vull dir els mitjans d’informació- parla de megawatts. Per tant, ens estan volent fer passar d’un concepte de 1.000 (quilo) a 1.000.000 (mega). O siga de 1.000 watts a un 1.000.000 de watts. És a dir, un diferencial d’1 a 1.000.
El megawatt és propi de l’àmbit de les companyies generadores, subministradores, la borsa i el món comercial i financer, però no mai en el dels consumidors. Senyors comunicadors: quan vostés estan sortint a la TV (que és el mitjà que més abast té) i parlen de megawatts, estan marejant a l’audiència; estan desinformant a la ciutadania! A nosaltres no ens facturaran per megawatts. O faran com sempre, per kW. Aleshores el teleespectador –que està interessat a esbrinar el preu del kW– es fa un embolic el resultat del qual és un total desconcert.
Llavors, senyors professionals dels mass media, ¿no podrien vostés filar una miqueta més prim i pensar –abans de fer servir un determinat argot– que el que vostés diuen va adreçat a milions de ciutadans, la majoria dels quals no entenen –ni tenen per què– de tecnicismes específics i que si els fan servir en moments “clau” de les seues argumentacions el personal es quedarà in albis?
Supose que seran capaços de reprendre una comunicació més planera i pròxima a l’audiència i, tal volta, la clientela aplegue a fer-se’n un pessic de què va el tot plegat. Mentre vagen posant falques com aquesta o altres de semblant, fa l’efecte que tenen un tripijoc amb les companyies de generació o subministrament. Les quals, sense recórrer a subterfugis lingüístics, ja tenen un bon embolic (parany?) muntat amb allò de segons a quines hores del dia fem servir els aparells, ens costarà més o menys el preu del kilowatt.
I vostés, els informadors, facen el favor de parlar ben claret, i si és possible més a espaiet. El personal ja en tenim prou amb la cataracta de canvis i més canvis dels preus de l’energia, combustible, alimentació i altres, com perquè damunt, ens claven expressions inapropiades.
Prou!
