No parlaré de l’obra de Harper Lee, ho sent. Però este títol em ve bé perquè vull parlar de Twitter. Twitter és un femer on la immediatesa mana; on també, perquè no dir-ho, hi ha molt d’enginy i creativitat i, fins i tot, divulgació. Ara bé, no és precisament això el que caracteritza esta xarxa social.
Twitter és una espiral d’odi que trau el pitjor de les persones. Ho fa des de l’anonimat. Ho fa des de la falta de respecte més absoluta i des de la ferma creença que es té la raó en tot moment. És tot el contrari a una contraposició d’idees amb trellat. Un lloc inhòspit on una persona que fa tuits gerontòfobs acusa l’altra de masclista perquè li ha dit no-sé-què i es fa un empastre per al melic de por.
Però sabeu què és el pitjor? Que tot este femer del qual s’han extret titulars i titulars… pàgines i pàgines de polèmiques estèrils, només arriba a un xicotet nombre de valencianes i valencians. En 2020, la ciutat de València tenia 32.564 perfils actius, la ciutat d’Alacant 12.381. Castelló de la Plana no entra ni en este rànquing, fet que implica que té menys de 3.000 usuaris actius. Per tant, estem dedicant molts esforços per a arribar a un nombre molt xicotet de persones. I ací va una dada més: dels perfils actius, el 32% són comptes que no responen a una identitat concreta (trolls, fakes, humor, comercials…). Estem perdent un temps preciós.
Ja són moltes i molts representants públics que han abandonat Twitter per a viure millor. Sense tant de soroll, sense tant de troll. I això és el que jo recomane a la gent que m’escolta, encara que no em faça cas, cal matar el rossinyol.
Cal fer-ho, a més, perquè Twitter ha matat la participació real, la participació de carrer. S’ha arribat al nivell d’absurditat de donar suport a les causes i moviments socials a través de Twitter i considerar que això ja és suficient. Un tweet pel dia de la mare terra mentre estàs en casa veient el Sálvame o Tresors amb Història, amb la falsa idea que ja has complit amb el teu compromís. O pensar que perquè s’ha fet un tweet d’una iniciativa parlamentària tot el globus terraqüi se n’ha donat per assabentat. La participació política no és això.
Així doncs, per què no ens n’anem de twitter? Per què no abandonem eixa xarxa? Doncs fem-ho. Anem-nos-en. Jo me’n vaig. Mataré el rossinyol, al cap i a la fi s’ha de donar exemple amb el que es proposa.
