El pròxim 31 de març, el conjunt de treballadores i treballadors de l’ensenyament públic del País Valencià està cridat a una vaga general educativa. No és una convocatòria més. És una resposta necessària davant la negativa de la Conselleria d’Educació i del Consell de la Generalitat Valenciana a obrir un veritable procés de negociació que done resposta a reivindicacions justes i legítimes.
Les demandes són clares: millores salarials, reducció de ràtios, recuperació de plantilles, fi de la sobrecàrrega laboral i infraestructures dignes i segures. Són drets laborals bàsics i condicions necessàries per a garantir una educació pública de qualitat. Quan les ràtios són excessives, quan falta personal, quan les instal·lacions no reuneixen les condicions adequades o quan el professorat està exhaust per la sobrecàrrega burocràtica i lectiva, qui en paga les conseqüències és tota la comunitat educativa.
La vaga del 31 de març, convocada pels sindicats educatius, interpel·la directament la consellera d’Educació i el president de la Generalitat Valenciana. És hora que abandonen la política de la imposició i del menyspreu i se senten a negociar de manera real i efectiva. L’educació pública no pot continuar sent una partida secundària en els pressupostos ni una qüestió accessòria en l’agenda política.
Ni l’anterior president, Carlos Mazón, ni l’actual president, Juan Francisco Pérez Llorca, han situat l’educació i els serveis públics com una prioritat estratègica. Tampoc no ho ha estat la millora de les condicions laborals del conjunt del personal empleat públic, i en particular del que treballa als centres docents valencians. Al contrari, assistim a una política que retarda les millores necessàries, algunes pendents des de fa temps, i afebleix el sistema públic en benefici dels interessos privats.
Invertir en educació no és una despesa: és una aposta de futur. Cal més pressupost, més inversions, més recursos materials i més plantilla. És necessari dignificar la tasca docent i reconéixer el paper fonamental que té l’escola pública en la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la vertebració del nostre país.
Per això, la vaga general educativa del 31 de març és necessària. I ha de ser massiva. Ha de ser un missatge clar al Consell: sense negociació real i sense respostes concretes, el conflicte continuarà. De fet, aquesta mobilització s’emmarca en un procés sostingut que pot desembocar en una vaga indefinida al mes de maig si no hi ha avanços substancials.
Més encara: la lluita en defensa de l’educació pública pot i ha de ser un pas cap a una resposta més àmplia del conjunt de la classe treballadora valenciana. Les polítiques antisocials del Consell de Pérez Llorca estan comportant pèrdua de drets, precarització i empobriment, tant al sector públic com al privat. Cal organitzar una resposta unitària, plural i diversa que assenyale aquestes polítiques, defense amb determinació els drets socials i laborals i avance cap a una mobilització general interprofessional en els pròxims mesos.
El 31 de març no només es reivindiquen les legítimes millores laborals; es defensa un model d’escola pública inclusiva, arrelada al territori i al servei de la majoria social. És un bon moment per fer sentir la veu del personal que hi treballa, de la comunitat educativa i del conjunt de la societat valenciana. El 31 de març, totes i tots amb la vaga general educativa.
