Vaga general al País Valencià: Sindicats en peu de guerra

El pròxim 29 de maig, els sindicats Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS han convocat una vaga general al País Valencià, que compta amb el suport de l’Acord Social Valencià i de centenars de plataformes i entitats. Una convocatòria que naix com a resposta a la gestió de la DANA i a les polítiques del Consell de la Generalitat. Davant l’ofensiva política i econòmica de l’actual govern valencià, aquesta vaga ha d’esdevenir una jornada de lluita que vaja més enllà dels centres de treball i s’estenga als barris, als pobles i als carrers.

Som davant un moment d’excepcional gravetat. Les decisions que s’estan prenent afecten directament el present i el futur de la societat valenciana en el seu conjunt. No parlem només de condicions laborals. Parlem del desmantellament progressiu dels serveis públics, de l’atac a les polítiques socials, de la privatització del que és comú i de la destrucció del territori. És per això que aquesta vaga ha de ser també social i ciutadana: perquè interpel·la tota la població valenciana. El que està en joc no afecta només la gent treballadora o els sectors més vulnerables, sinó el conjunt de la ciutadania.

La gestió de la DANA va evidenciar la falta de preparació i de voluntat política del Consell per atendre amb responsabilitat la seua pròpia població. Però també és greu el que ha vingut després: un procés de “reconstrucció” convertit en una nova oportunitat de negoci per a uns pocs, mentre milers de persones continuen sense rebre les ajudes ni el suport necessaris. És una mostra més del model que s’imposa: un model de governs al servei de les elits, que no tenen cap escrúpol a l’hora de retallar, externalitzar o precaritzar.

Les polítiques aprovades pel Consell, els pressupostos pactats amb l’extrema dreta i la nova normativa que afavoreix el sector privat en detriment del públic responen a una lògica de fons: fer caixa amb allò comú. I fer-ho sense vergonya, ni dissimul, ni cap consideració per les conseqüències socials. Davant això, no podem restar impassibles. El 29 de maig no és només una jornada de protesta: ha de ser una expressió clara de rebuig, de superació de la resignació i d’empoderament popular.

És cert que durant dècades s’ha defensat el diàleg social com un mecanisme per assolir acords i avançar col·lectivament. Però també és cert que, massa sovint, aquest espai ha esdevingut una simple escenificació, sense resultats efectius per a la classe treballadora. Les dades sobre salaris, pensions i ocupació així ho evidencien. Cal una reflexió honesta i valenta. Quan els espais de diàleg social es converteixen en instruments que acaben legitimant governs que apliquen polítiques contràries als interessos de la majoria, és necessari replantejar-los. El diàleg social no pot servir de coartada per continuar retallant drets, com fa el Consell de la Generalitat. Governen amb voluntat d’imposició, sense pietat ni compassió. No creuen en la justícia social; ans al contrari, actuen deliberadament en contra d’ella. Aquestes polítiques s’escampen no només pel País Valencià, sinó arreu d’Europa i del món. Són polítiques de despossessió i empobriment de les classes treballadores i de destrucció del planeta. Polítiques que cal combatre amb decisió, coratge, unitat i mobilització.

En aquest context, cal assenyalar una contradicció difícil d’entendre. No es pot estar un dia en una manifestació cridant “Mazón dimissió” i, l’endemà, seure’s amb ell en una taula de negociació que acaba convertint-se en una simple escenificació. Aquesta doble estratègia no contribueix a construir alternatives sòlides, sinó que genera confusió i desmobilitza. Ara no és temps d’ambigüitats. És el moment de la claredat, del compromís i de la coherència. És l’hora de la lluita, de la mobilització i de la confrontació, que històricament han demostrat la seua eficàcia per avançar en drets i conquerir les nostres reivindicacions. La vaga general és una eina legítima, necessària i útil al servei dels interessos de la classe treballadora i del conjunt del poble valencià.

Malgrat les diferències que hi puguen haver entre organitzacions, sensibilitats i trajectòries, cal posar en valor la unitat assolida en aquesta convocatòria. La unitat del sindicalisme de classe combatiu, de les entitats socials, de les plataformes ciutadanes i de totes aquelles persones i col·lectius que han decidit dir prou. És cert que hi ha organitzacions que no s’hi han sumat. Encara hi són a temps. Tothom és necessari i benvingut a la mobilització. La unitat és imprescindible per fer front a les polítiques regressives i per alçar un mur davant l’autoritarisme, la precarietat i el menyspreu institucional que practica el Consell de la Generalitat valenciana.

La vaga arriba amb unes reivindicacions concretes, raonables i assolibles, si som capaços de construir una força social àmplia que obligue el govern a escoltar. I, sens dubte, la vaga general és imprescindible per fer-ho. Reclamem inversions reals per a la reconstrucció, mesures eficaces per combatre la pobresa, drets laborals, socials i econòmics, accés als béns comuns, defensa dels serveis públics, una aposta clara per una ocupació i un habitatge dignes, i la paralització de qualsevol intent de mercantilitzar la sanitat, l’educació o la protecció social. No demanem l’impossible. Demanem justícia i responsabilitat social.

El 29 de maig ha de ser una jornada de lluita arreu del nostre país. Una jornada on ens organitzem als centres de treball, però també als barris i als municipis. On les entitats socials, culturals, veïnals i educatives facen sentir la seua veu. Una vaga on no es fabrique, no es compre, no es consumisca. Cal aturar les activitats quotidianes. Una vaga que siga una crida col·lectiva per defensar els serveis públics, les prestacions socials, els drets laborals i les llibertats col·lectives. I, sobretot, per exigir una reconstrucció real per a les persones i el territori, no per als interessos de les elits.

Per això, el 29 de maig no treballarem, no consumirem i tampoc callarem. Ho aturarem tot: per dignitat, per justícia, per la nostra gent, per les generacions presents i futures, i per la societat que volem i que ens mereixem.

Et pot interessar