A Sagunt, en 1874, el militar Martínez Campos va abolir la primera República espanyola i va instaurar de nou la dinastia borbònica. En 1931 el triomf de les forces republicanes espanyoles va tancar eixe període conegut com la Primera Restauració borbònica. Va durar 57 anys. En 1939, després d’una guerra de tres anys, el militar africanista Francisco Franco va eliminar la segona República espanyola i va decidir/preparar la tornada de la dinastia borbònica, cosa que es va materialitzar –després la seua mort en 1975- amb la Constitució de 1978. Ara, en el 2023, estem dins d’esta Segona Restauració borbònica de la qual portem ja 45 anys, si no tenim en compte els 39 anys de dictadura en què l’oligarquia espanyola va crear les condicions adequades per restaurar els borbons.
El caciquisme, unit a la corrupció, és el sistema social i polític comú a les dos Restauracions. En la Primera (1874-1931) va ser l’alternança entre els dinàstics liberals i els dinàstics conservadors. En esta segona (1978-…) l’alternança és entre els dinàstics conservadors del PP (i adlàters) i els dinàstics progressistes del PSOE (i adlàters ).
En les dos restauracions les eleccions són una farsa.
Amb una aparença formal de democràcia, els dinàstics, conservadors o progressistes, es posen d’acord per dirigir i condicionar el vot amb els seus potents mitjans de comunicació i propaganda, però també per a impedir o filtrar o neutralitzar qualsevol proposta política, o persona, contrària a esta segona restauració que perfectament podem anomenar, des d’una perspectiva valenciana, com el Règim concatenat del 78-39-1707.
En la primera Restauració borbònica, el caciquisme només va poder ser superat en dos territoris: Catalunya, amb la Lliga Regionalista de Cambó i a València, amb el republicanisme federal pimargalià de Blasco Ibáñez.
En esta Segona Restauració, ha estat el consens (manteniment dels acords pactats) entre les forces que l’acordaren i el dissenyaren (franquistes, socialistes de Felipe González, comunistes de Santiago Carrillo i regionalistes catalans de Jordi Pujol), el que ha mantingut en peu el règim dinàstic. Però este consens ha patit una erosió quan part dels catalans el van trencar el 27 d’octubre del 2017. Perfectament es pot dir que només els catalans que reivindiquen la República Catalana i els bascs del PNV, emmurallats en el seu territori foral, resisteixen – amb dificultats- el caciquisme del règim del 78-39. Però cal dir també que la resposta d’ERC i Bildu, davant la repressió dinàstica, esdevenint formacions adlàters del PSOE, ha fet retrocedir la lluita contra el caciquisme al País Basc, a Catalunya i a la resta de l’Estat.
En 1978 les forces que s’oposaven a la reforma pactada varen patir una derrota i en tots estos anys no han aconseguit agrupar-se.
La Monarquia Hispànica i la seua essència imperial espoliadora es manté fonamentalment pels cossos funcionarials que alimenta, pel pagament de la classe política que manté, pel domini exhaustiu dels mitjans de comunicació, pels elements d’intimidació que resten intactes des del 1939 i per la coartada que els facilita la UE.
El diumenge 23 de juliol, la classe política dinàstica homologada, adscrita i a sou del Règim del 78-39-1707 de la Segona Restauració, vos demanarà el vot. Els «conservadors» (PP i VOX) i els «progressistes» (PSOE i SUMA), coordinats i retroalimentant-se entre ells, desplegaran tots els xantatges sentimentals, emocionals i manipuladors per a perpetuar-se i amb ells la Monarquia Hispànica que els alimenta.
Per a les eleccions al Congres i Senat de Madrid del 23 de juliol, els valencians no adscrits a esta Segona Restauració, els valencians republicans de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, ens presentem juntament amb els companys de VIA MEDITERRÀNIA en la coalició ESTAT VALENCIÀ DEL BENESTAR que encapçalen Enric Bataller i Dolors Alexandre per al Congrés dels Diputats i Ximo Cunyà per al Senat.
El 23-J en les G-2023, els electors valencians –els informats (els desinformats no compten) i els determinats (els abstencionistes tampoc compten) a escollir la papereta per al Congrés i ficar una creu per al Senat- estaran davant de dos opcions en la circumscripció electoral de València:
- consolidar la Segona Restauració borbònica portada pels militars africanistes i que manté l’oligarquia espanyola, votant els dinàstics conservadors del PP i adlàters o els dinàstics progressistes del PSOE i adlàters…, o
- votar l’alternativa al caciquisme i al règim de 78-39-1707, votant l’alternativa valenciana de la coalició Estat valencià del Benestar.
