Un dia abans del dia de la devastació, el 29 d’octubre, la meua companya havia de viatjar a Dénia i, com que s’anunciava alerta roja per la DANA, ja havíem comentat uns dies abans que havia d’anul·lar la cita amb el fisio. Ella arguïa que no li faria gens de gràcia, però calia fer-ho i ho vam fer. Si no, ella, la seua filla i el nostre net de set mesos haurien naufragat a la tornada, enmig de l’autovia, gràcies a les tramposes i falses informacions del Govern «Valencià-No!» de Mazón.
Un president de la Generalitat covard, mentider, del tot irresponsable, sense cap escrúpol, que no sap on li cau la càrrega, un baliga-balaga, que tant li fa vuit com vuitanta, inútil, incapaç per al càrrec que ocupa, i amb una negligència criminal; un president poc honorable, malvat, que odia, feroçment, la nostra llengua, el valencià/català. El malfactor i delinqüent sentenciat, Zaplana, va ser padrí de Mazón, que era el qui l’ajudava i n’era còmplice en la màfia de corrupció privatitzada de les ITV, d’un PP que va ser definit com «una organització criminal». Mazón està en contra que diguem el nom propi del País dels valencians i, en conseqüència, odia i menysprea també els habitants que en formem part; ens menysprea i tracta d’eliminar el valencià perquè no parlem la seua llengua, i per això, no els importen gens les nostres vides (com tampoc als del Govern espanyol, ni al monarca que ve a posar-se medalles, ja que els uns i els altres només es belluguen per afers d’oportunisme electoral).
Per això, el desastrós Govern de Mazón segueix les consignes de les grans empreses, obliguen els treballadors a acudir al seu lloc de treball enmig de la catàstrofe, polígons industrials on van abaixar les persianes en plena devastació per tal que no sentiren les veus d’auxili dels voltants, i van impedir que se n’anaren quan ja es veien els estralls de la tempesta perquè a la Plana d’Utiel-Requena i a Xiva baixava un aiguat enorme, unes hores abans de la catàstrofe.
Han posat entrebancs a l’arribada de bombers de Catalunya, de França, del País Basc, etcètera; han fet mans i mànigues per a netejar els carrers de voluntaris perquè els monarques tingueren una rebuda «sense incidents», però no han pogut evitar per la indignació de la gent que els ha dit el nom del porc, tot i que, sovint de manera esbiaixada, més a Sánchez que a Mazón i al monarca, quan hauria d’haver sigut a tots per igual… I sobretot a Mazón que no va voler preveure les conseqüències evidents i les morts evitables. Se l’ha de jutjar, com a mínim, per homicidi imprudent.
Els mateixos que han generat les morts i el desastre, com han de gestionar l’eixida d’emergència i la reconstrucció de les zones afectades de la Ribera, l’Horta Sud, la Foia de Bunyol o la Plana d’Utiel-Requena? On hi ha jutges, fiscals o advocats, amb prou coratge per a demanar una investigació per tant d’engany, despropòsit, desgavell sistèmic, ruqueria i evidents indicis de desatenció i desempara? Perquè se sabia i era evitable. S’hauria pogut fer molt més i no només no es va fer res, sinó que es van enviar uns missatges enganyosos, immorals, perversos, assassins…
Per això, tant el president de la Generalitat Valenciana com, en part, el president de l’Estat (monarca inclòs!) en són responsables per desistiment i abandó de funcions. Per què davant l’enganyifa, estafa, incapacitat i la inutilitat manifesta del president de la Generalitat, l’estat espanyol no va intervenir i es van rentar les mans, quan hi havia tantes vides de gent valenciana en risc d’ofegament? Davant d’una votació a Catalunya, sí que van arbitrar d’urgència l’enviament de militars i policies per apallissar la gent amb una papereta de vot a les mans; i va eixir el monarca a la TV, tot seguit, a fer un «23-F», com el corrupte del seu progenitor, per a fer-se el «salvador de la pàtria» (antidemocràtic!) en legitimar el terrorisme d’estat policial i judicial… En canvi, ara, davant la devastació per aiguats més mortífera de tota la història del poble valencià, ens abandonen i miren cap a una altra banda.
Tenim uns mitjans de comunicació colonials, espanyols, aliens, però, tant a l’oratge d’À Punt com al Temps de TV3, és a dir les televisions de la nostra àrea lingüística, i els nostres mitjans de comunicació digital de País, Diari La Veu del País Valencià i Vilaweb, s’anunciava el risc extrem, l’alerta roja, d’extrema urgència, per les previsions meteorològiques en curs, per l’oratge que ens venia a sobre… Per tant, uns dies abans, es veia venir la gran catàstrofe pel desbordament del Xúquer (el devastador, en àrab) i el barranc del Poio, de Xiva-Torrent-Paiporta, Picanya, Catarroja, Albal, Massanassa, Alfafar, Benetússer, Sedaví… No calia ser un gran científic, sinó aplicar una mica de «sentit comú», les dades meteorològiques, sobretot si ets president de la més alta institució al País Valencià, llevat que tingues grans negocis hotelers o d’alimentació i no vulgues que una gran tempesta, tot i que puga causar centenars o milers de morts, espatlle els teus negocis i guanys cobdiciosos.
Per què no espitjar el tan poc honorable president de la Generalitat Valenciana, perquè, enmig de la mortaldat, amb cadàvers flotant per les aigües de rieres, barrancs i planúries, sobretot de la Ribera, l’Horta Sud, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena, isqués a «tranquil·litzar la població»? A dir, amb cinisme i traïdoria a la pàtria valenciana, que no passava res, que la DANA se n’aniria a la Serra de Conca, en contra de tots els parts meteorològics? Bé, en realitat, a Mazón no cal que l’espitgen, «s’espenta ell sol», com si fos un superb madrileny del sud del País Valencià, un xarlatà de fira, un venedor de fum o d’una poció per fer créixer els cabells, un estafador, un torero davant del bou més gran amb el jupetí roig i l’ànima fosca de malànima, un poca-solta, sense cap criteri moral, tocant en l’orquestra del Titànic i generant el màxim de soroll i embolic, en contradir els informes científics, amb supersticions pròpies d’analfabet o directament d’assassí, mentre el vaixell s’enfonsa, amb joia i gran alegria… No tenen cap sentit de la realitat, ni Mazón ni la seua consellera de Turisme, ni el seu Govern en ple i els hem vist totes les seues malifetes. Van nus, amb el cul a l’aire!
Tot el món, al País Valencià i més enllà, ha vist el seu nul criteri ètic i polític, el seu tarannà sense cap escrúpol, si no li importa res la llengua dels valencians, la menysprea amb un odi cerval, com han d’importar-li les vides per sobre dels interessos econòmics dels seus amics i camarades?
Cercaran excuses, disculpes, se li nota, a Mazón, que habita al seu cos un esperit aliè, és president del País Valencià, com a colònia de Madrid, però voldria ser-ho de tot l’Estat. Aquesta és l’aspiració de tots els provincians espanyolistes. El seu capteniment incoherent, arbitrari, contradictori, absurd, negligent, la seua manera de parlar balbucejant, en un relat inintel·ligible, maldestre, negat, graponer, poca-traça, desmanyotat, borinot, apardalat, tanoca… els seus gestos inquietants, ens mostra que no està capacitat per al càrrec de president de la Generalitat Valenciana.
La seua manca de regulació i planificació urbanitzadora de la costa i de les terres valencianes, el seu negacionisme climàtic, les infraestructures que fan de barreres pantanoses, l’alegre i irresponsable pacte amb Vox, la seua rialla d’enorme satisfacció quan va liquidar la Unitat Valenciana d’Emergències, de l’anterior Govern del Botànic, la seua perillosa idiotesa, etcètera
Conscientment o no, ha tingut una actuació criminal que hauria de ser penalment reprovable; hauria de ser investigat i que s’esclarisca el perquè negava els informes científics sobre l’oratge i s’inventava que la DANA se n’anava cap a les serres de Conca, sense cap trellat… Un home que nega els informes meteorològics i s’inventa faules i intuïcions delirants i miraculosos no està mentalment capacitat per a dirigir la Generalitat. Prioritzen el capital a les vides humanes i no humanes, els negocis a les vides i el sofriment de la gent, i fer la benvinguda al monarca mentre l’Estat i la Generalitat ens deixa desesperats i desesperançats. No mereix ser el nostre president. Cal fer costat a les víctimes del desastre, a totes, però també exigir dimissions, judicis i responsabilitats perquè no quede impune.
