L’Ogre s’envolà al cel sense bitllet.
Tancat i barrat, fotut cabronàs,
a l’infern eternament cremaràs.
Fer-ne acudits et pot reportar presó,
de manera que muts i a la gàbia.
Generà més alta literatura
la passió i mort de Migcolló.
Els comunicats mèdics habituals,
amb acurada descripció
de la consistència de les
deposicions del moribund,
eren d’un sadisme angelical.
Mai un purgatori sanitari,
bellíssim en la seua vastitud,
no havia sigut tan ben explicat.
Alhora la dicció, els gestos
i el plany mal contingut
del Carnisser de Màlaga,
anunciant l’anhelat òbit,
excedien l’Espert i el Flotats.
I com a colofó l’edicte
severíssim amb què prohibien
la joia i el xampany amb l’amenaça
que correria la verga a discreció.
A alguns encara els duren els efluvis.
