Totes i tots sabem, o tenim una certa comprensió del principi aquell que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Fins ací clar i net. Però en allò que és social i no físic, són figues d’un altre paner. O dit en una prosa més planera per a significar el que vull: desitjaria que un canvi acabarà aportant alguna cosa de positiva per al poble i per a la gent on aquesta transformació ha succeït.
La cooperativa Cítrics, de Nules, acaba de tancar les portes perquè no pot subsistir. Els deutes, la gestió, les adversitats econòmiques i circumstàncies diferents adverses han acabat per afonar-la.
I això és tota una desgràcia. I no només per a socis i treballadors sinó perquè suposa la destrucció, la desaparició, d’un d’eixos actors que sempre han estat presents en la vida econòmica i social dels nostres pobles. I que han creat un teixit socioeconòmic d’allò més considerable. Permeabilitzant de forma transversal la sociabilitat i el progrés.
El fet, la desgràcia, simbolitza una línia nefasta. Que en aquest tema ve de lluny.
Ha desaparegut i, segons el principi esmentat dalt, es transformarà en una altra cosa. Però dissortadament, amb gran probabilitat, i no de moment, la transformació no portarà res de bo.
On aniran eixes energies, eixos capitals, els treballs? Fins i tot des d’un punt de vista simbòlic, com impactarà el poble?
Fa ja prou de temps que, de la mà de gent nefasta, el nostre sistema de caixes, sovint nascudes a partir de cooperatives, se’n va anar en orri. Destrossades. Amb la qual cosa una certa dinàmica econòmica va desaparèixer de l’entorn. I aquest, tan immediat i necessari, ha quedat en mans alienes als interessos valencians.
S’han format estructures de poder econòmic que ja no s’interessen pels desigs de la gent de la terra, sinó que són ara per a major benefici de poders forasters. El Tio Canya va perdent a poc a poc les claus de sa casa. Amb el tancament de la cooperativa Cítric es malmet una oportunitat més de control sobre els nostres propis mitjans.
Què passarà ara? De moment poca cosa positiva. I tot ens fa pensar que amb les estructures polítiques i econòmiques adverses que imperen al País Valencià impunement, les possibilitats que els recursos transformats amb aquesta caiguda siguen com la bufa del bou per als pobles valencians: tot aire.
De vegades ens agradaria poder modificar, ni que siga una mica, algun sentit de les lleis físiques que ens dominen. Però ja sabem com això no és possible i que tot torna a ser com cal. És a dir: contrari als interessos valencians.
La desaparició d’una antiga cooperativa, a Nules, però també arreu de la terra valenciana, és una desgràcia més afegida a la nostra escassa consistència de l’economia popular. Mentre que la de les grans corporacions, eixa, està garantida.
